K
Revisió de 09:33 18 jul 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''K''', '''k''' en minúscula, és l'undècima lletra de l'alfabet valencià i l'octava de les consonants. El seu nom és '''ca'''. En valenci...»)
La K, k en minúscula, és l'undècima lletra de l'alfabet valencià i l'octava de les consonants. El seu nom és ca. En valencià a soles se gasta en paraules d'orige estranger, sobretot en paraules angleses, alemanes i romanisacions d'atres llengües. Antigament ya els romans l'usaven només per a paraules d'orige grec i en l'edat mija per a senyalar abreviatures d'esta mateixa llengua. En valencià representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ce i el dígraf qu en cadira o tanques).
Fonètica
En valencià representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (exactament igual que la ce i el dígraf qu en cadira o tanques).
Ortografia
S'escriu ca
- Només s’escriu en paraules d’orige estranger o tècniques: Kant, krausisme.