Amén

Adoració davant el tro de Deu, miniatura de l'Apocalipsis de Bamberg, obra encarregada per Otó III del Sacre Imperi (any 1000). L'image fa referència al passage de l'Apocalipsis: Llavors els vintiquatre ancians ab els quatre vivents se prosternaren i adoraven a Deu, que s'assenta en el tro, dient: Amén! Aleluya! (Ap. 19:4)

Amén (en hebreu אמן, amén; en àrap آمين, aamiin) és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'. Amprada en el judaisme, posteriorment fon adoptada pel cristianisme i l'islam. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions.

El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació. El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'. Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de Déeu' o simplement 'sí'. En efecte, la raïl d'est adverbi implica fermea, solidea, seguritat, i en hebreu és la mateixa que s'usa per al vocable 'fe'.

Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una pregària; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió.

El terme 'amén' és molt usat en la Bíblia, i pot trobar-se al principi o al final d'una frase. En contrast en el seu us llitúrgic com una reafirmació al final de l'oració, els Evangelis mostren a Jesucrist iniciant alguns dels seus discursos en un doble 'Amén, amén', traduït en general com 'en veritat, en veritat' o 'de cert, de cert' o, simplement, 'vos ho ben assegure' (per eixemple: Joan 14:12). En el llibre de l'Apocalipsis, el Crist és nomenat 'l'Amén' (Apocalipsis 3:14).