Infanteria de marina
Historicament, i tradicionalment, l'infanteria de marina consistix en tropes terrestres en barcos militars per a defendre'ls, lliberant a la tripulacio del barco dels tasques de combat, o aterrisant-los en operacions amfibies. En l'antiguetat grec-llatina i cartaginesa, l'infanteria de marina lluità en el pont de les galeres, com en l'armada de vela durant els enfrontaments.
Durant el curs de l'historia, se formaren unitats militars especialisades en les conquistas colonials, principalment fetes per l'infanteria de marina, seguides per atres tropes en reforç i seguiment. L'especialitat d'estes unitats es, per lo tant, lluitar en terra des d'una base d'assalt maritim, barcos o barcaces de desembarc.
L'evolucio de la guerra en el segle XX, l'escala d'operacions d'aterrisage aumentà; aço portà conseguixc una major provabilitat d'oposicio i una necessitat de coordinacio de diversos elements militars. Les forces marines evolucionaren per a especialisar-se en les habilitats i capacitats requerides per a la guerra amfibia.
HISTORIA
En els inicis de la guerra naval , havia poca distincio entre mariners i soldats en un buc de guerra . Els remers de les naus gregues i romanes antigues tenien que ser capaços de lluitar ma a ma contra els remers de les naus enemigues; encara que les hoplites escomençaren a apareixer en barcos grecs especificament per al abordage de naus enemigues.
La Republica romana fon la primera en comprendre l'importancia dels soldats professionals dedicats al combat cos a cos a bordo dels bucs. Durant la Primera Guerra Punica , les tripulacions romanes foren inferiors front a l'experiencia naval dels cartaginesos i no podien esperar igualar als cartaginesos en tactiques navals, lo que requeria un gran maniobrabilitat de la flota i experiencia tactica. Per lo tant, els romans ampraren una nova arma que canvià la guerra naval en el seu benefici: equiparen les seues naus en el CORVUS , un llarc taulo pivotant en una caragol en forma de bec en la part inferior per a enganchar-se a les naus enemigues, possiblement desenrollat anteriorment pels siracusans contra els Atenencs durant l'expedicio siciliana de la guerra del Peloponeso.
Utilisant-ho com un pont d'embarcament, els soldats d'infanteria romans pogueren invadir una nau enemiga, transformant el combat naval en una versio de combat terrestre, a on els llegionaris romans eren imbatibles. El primer cos organisat d'infants de marina fon creat en Veneça pel Dux Enrico Dandolo quan va crear el primer regiment de deu companyies repartides en varis barcos. Eixe Cos participà en la conquista de Bisanci (1203-1204), mes tart oficialment cridat "FANTI dona Mar" (infanteria de mar) en 1550.