Lluís Duart Alabarta
Lluís Duart Alabarta (Almussafes, la Ribera Baixa, 16 d'abril de 1908 - Benidorm, la Marina Baixa, 3 de giner de 1983) fon un retor i historiador valencià. D'orígens humils, la seua vocació i el fet de nàixer dins d'una família camperola religiosa, expliquen que l'educaren cap al servici religiós. Ordenat capellà en 1931, i en acabant d'oficiar la seua primera missa en Almussafes, fon destinat a Beniarrés (el Comtat) a on va eixercir el ministeri catòlic entre els anys 1931 i 1939. El segon destí fon Pedralba, municipi riberenc del Túria, en l'àrea de transició entre el Camp de Túria i els Serrans, per a ser destinat més tart en Fontanars dels Alforins, xicoteta població emplaçada en l'extrem occidental de la Vall d'Albaida, a on estigué sis anys, de 1944 a 1950. El seu últim i definitiu destí fon Benidorm, poble de peixcadors quan arribà, i ciutat turística quan muigué a principis de l'any 1983.
Des del punt de vista humà, fon un home d'extraordinària senzillea i esperit de servici; es guanyà l'afecte de tots en la seua afabilitat i en les seues aptituts socials.
La vila d'Almussafes, poble d'orige de Lluís Duart Alabarta, l'honrà en 1999 posant el seu nom a una important via urbana, la Ronda Historiador Lluís Duart Alabarta, a ponent del núcleu urbà.
Obres
- Obispados godos de Levante (1961)
- Señorío de Almussafes (1964)
Referències bibliogràfiques
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (Valéncia 2005), volum 5, firmat per Vicent Castell Maiques.