Un vagabunt és una persona que va errante d'una part a una atra, o que es mou contínuament sense tindre un ofici ni benefici, ni un domicili permanent.[1]

Erro al crear miniatura:
Caricatura d'un vagabunt nortamericà en 1899, ilustració de Russel-Morgan (note's que el personage és presentat com una persona "feliç").

Els vagabunts es caracterisen, i és la traça que més els diferencia dels sense sostre, pel fet de que contínuament estan viajant, i que per este motiu no tenen una llar fixa. En l'hinduisme molts vagabunts són persones supostament renunciantes de la vida mundana, els quals són considerats com sadhu i solen ser venerats i respectats per la població, deambulen per les ciutats o els boscs en busca de la mokṣa o lliberació.

Etimologia

editar
Erro al crear miniatura:
Leatherman, famós vagabunt, presumiblement francés o canadenc. Foto del 9 de juny de 1885.

La paraula es deriva de l'adjectiu llatí vagabundus, "inclinat a errar", del verp vagor, "vagar". No denota un membre d'un poble nómada, sino un individu que té, voluntàriament o per les circumstàncies, un estil de vida errante en una societat sedentaria. Estes persones poden ser cridades vagabunts, menics, etc.

Poriomanía

editar

En psicologia es denomina poriomanía l'impuls patològic d'algunes persones a eixir voluntàriament de la seua llar i a vagar llunt d'ell.


Referències

editar