Usmate Velate (Öeus Velàa en el dialecte de la Brianza) és un municipi italià, segons les senyes demogràfiques del 2014 conta en 10,259 residents (senyes actualisades març de 2015), es troba en la Província de Monza y Brianza (Llombardia), situat 13 quilómetros al nort de Monza i a mig camí (25 km) entre Milán i Lecco.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 2273 2541 2726 3571 3570 3955 4004 4090 4506 4587 5360 5944 6858 8657
Font ISTAT

Geografia física

Usmate Velate s'estén en un territori de tossals, típic de la Brianza (territori característic de Lombardia, al nort de Milán), en el llímit en Lecco, una atra província de Llombardia. Comprén una superfície de 9.97 km² ubicada en promig a 246m sobre el nivell de l'mar. Colindar en els municipis d'Arcore, Camparada, Casatenovo, Carnate, Lomagna i Vimercate. El municipi forma part dels parcs Molgora i Colli Briantei.

Clima

Usmate Velate, segons la Clasificación_climática_de_Köppen, goja d'un clima templat de les latitut miges, generalment plujosos o humits en totes les estacions i en temperatures molt caloroses i bochornosas que no excedixen d'un promig de 35 °C. La precipitació es concentra en els periodos compresos entre març i maig, en un llauger descens en els mesos d'estiu, i un empijorament en el periodo comprés entre octubre i novembre. El municipi pertany a la zona climàtica I[2].

Història

Usmate

Usmate, antigament cridada "Uocimate" i abans que Vimercate es convertira en Pieve della Martesana, senyalava el llímit meridional de la Brianza. Creixia com una defensa de la verda i fèrtil terra de la Brianza, una gran extensió de xares denses que es varen estendre per un costat fins a Casate Vecchio i per l'atre costat fins a Lomagna.

Des de l'antiguetat, Usmate era ama d'una iglésia dedicada al bisbe San Zenón, pero no era considerada una parròquia fins que Sant Carlos Borromeo va colaborar per a eixe fi en l'any de 1571, perque fins a eixes dates Usmate formava part de la parròquia de Vimercate. Despuix de la Pau de Constanza, varen sorgir noves disputes entre els nobles i plebeus milanesos en freqüents derramaments de sanc. Els nobles, abrumar, es varen vore obligats a refugiar-se en els pobles de la Brianza, a on tenien les seues pertinences. Guidotto de Usmate, elegit com a cònsul, va conseguir reunir a les dos parts i concloure en 1219 el Pacte reconegut com “Pastura vaig donar Lecco”, per mig del qual els nobles podien tornar a entrar a Milán.

A inicis del XIV les terres de Usmate pertanyien a Bernabò Visconti, senyor de Milán, tirà temut qui visitava a sovint el lloc atret per les caceres que li oferien les terres de la Brianza.

També Usmate va ser testic de sanguinoses batalles. Famosa va ser la de febrer de 1322 entre l'eixèrcit ghibellino, capitaneado per Marco Visconti i l'eixèrcit güelfo. La sòrt de les armes va somriure als güelfos que despuix de posar en fuga a Marco Visconti varen entrar a Usmate, despuix a Vimercate i immediatament despuix varen sitiar Monza.

Usmate a voltes era cridada vulgarmente Osio, Öeus en el dialecte del lloc, açò perque en el periodo de la dominació espanyola, els feudatarios de Usmate eren els Comtes Osio. Entre estos aplegaria a ser famós el comte Gian Paolo Osio, el qual posseïa en Usmate un castell del com actualment no es té cap rastre. Va ser el seductor de la famosa Monja de Monza, citada en el llibre "Los Novios" d'Alessandro Manzoni, regnava i tiranizaba cometent horribles delictes impunement, pero a causa d'un d'ells va ser citat per a respondre davant les autoritats, i no presentant-se davant la justícia es va aplegar a creure que s'haguera refugiat en el seu castell, per lo que el castell va ser destruït en 1608, no obstant el comte va ser assessinat en la casa d'un amic en el qual s'havia refugiat.

Velate

Velate antigament formava part del Comtat de Milán; en les cròniques es llig que Berengario I, longobardo, agraït cap al Capítul de Monza per varis beneficis rebuts d'este, en diplomar 11 de juliol de 920 dona al mateix Capítul el poble de Velate. En alguns documents citats per Paolo Frisi en el seu Memòries, resulta que també l'emperador Lotario, en 1136 va confirmar tal possessió.

Centre agrícola dels tossals de la Brianza, Velate va conéixer una significativa transformació entre els sigles XVIII i XIX. En els primers anys del XIX, el comte Rinaldo de Barbiano, príncip de Belgioioso d'Est va concentrar gran part de bens agrícoles de la comunitat de Velate, als quals va agregar alguns terrenys més en Usmate. Propietari de casi 3,700 pértiques de terra en Velate, el comte va fer de la seua residència en el centre del poble una esplèndida vila clàssica, la qual contava en un oratorio privat i un magnífic parc.

Els bens del comte varen passar a la filla María Beatrice, que en 1812, s'havia casat en el comte Giovanni Giulini della Porta. Maria Beatrice encariñada en el lloc mana construir una tomba de família (la capella S. Felice), sobreviu al marit i als seus fills Rinaldo i Cessara. Quan va morir en 1871 els seus bens varen passar a mans de la seua filla Anna, viuda de Camillo Casati.

A través de complexos manejos familiars una gran cantitat de bens concentrats en Velate, Arcore, Muggio i Usmate varen ampliar el patrimoni de la família Casati, en particular de Gian Alfonso Casati, sèptim fill d'Anna Giuliani della Porta i de Camillo Casati, pare de Alessandro Casati, amic de Benedetto Croce i representant important del món lliberal italià.

En 1919 la vila, el parc i diferents terrenys situats a noroest de Velate varen ser venuts al comerciant Maurizzio Scaccabarozzi de Vimercate, el qual es va establir en la seua família.

Velate obté el títul de Milanés en R.D. n.° 1054 del 14 de decembre de 1862.

Usmate i Velate ya formaven part de la parròquia de Vimercate quan en giner de 1475, el duc Francesco Sforza va otorgar a Giovanni Antonio Secco, àlies el comte Borella (o Secchi Borella, d'un feu en Calàbria), prefecto de les escuderies ducales (les quals donaran orige a les famílies Seccoborella, Borella de Secchi i també Borella), el títul de comte, assignant el feu de Vimercate en tota i la seua parròquia.

Trescents anys més tart el comte Gian Battista Trotti de Vimercate es casa en Giulia Seccoborella i pren el control del feu.

Usmate Velate

L'unificació de Usmate i Velate es remonta al 24 de febrer de 1869 quan Usmate, ya sent municipi autònom, va ser agregat a Velate Milanese, modificant aixina la denominació en Usmate de Velate. Solament el 15 d'agost de 1930, Velate Milanese va ser autorisat a transferir la sèu municipal a Usmate de Velate, assumint el nom actual de Usmate Velate.

A petició del municipi el 20 de setembre de 1930, l'actual Cap de Gabinet Giuseppe Monfrinilo va presentar la petició de l'emblema i de la bandera del municipi, la qual va ser acceptada el 30 d'octubre de 1954 en el decret presidencial de Luigi Einaudi.

L'escut d'armes recorda a aquells emblemes de les famílies riques i potents que varen residir en Usmate Velate, "els qui varen dominar el poble i les seues afores en propietats i poder"; L'escut es compon de tres seccions: en la part alta la primera figura representa un martell entre dos ales, de color roig en fondo de color ore, símbols antics dels emblemes de les famílies Ala i Ponzone; la segona secció presenta tres estreles d'argent i sis puntes sobre fondo blau, preses dels emblemes de la família Osio i l'última secció reproduïx un tauler d'escacs en quadros de color argent i roig, presents en els emblemes de la família Barbiano de Belgioioso. L'escut es completa en una corona d'argent i en dos branques, una de encino i l'atra de llorer, els adorns del municipi.

Ciclisme

En la localitat està situada la sèu de l'equipo ciclista professional, pertanyent a l'UCI ProTour Lampre-Farnese Vini.

Enllaços externs

Sloc web oficial del Municipi de Usmate Velate