Tram històric de la Séquia de Mislata

El tram històric de la séquia de Mislata, està catalogat com Be d'interés cultural de la província de Valéncia, en número d'anotació ministerial RI-51-0011248 i data d'anotació 29 de setembre de 2006, segons consta en la Ficha BIC de la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Deports de la Generalitat Valenciana.

Erro al crear miniatura:

Tram històric de la Séquia de Mislata

Descripció

El tram històric de la séquia de Mislata té un gran valor constructiu i paisagístic, ya que és l'únic tram de la séquia de Mislata que conserva el seu caixer (en séquies o canals, part de talús compresa entre el nivell ordinari de l'aigua i la superfície del terreny) original i el seu traçat sinuós, mantenint el seu caràcter de paisage de regadiu tradicional. La séquia de Mislata és el segon gran sistema hidràulic de la Vega de Valéncia que pren aigua pel marge dret del riu Turia, entre al azud de Cuart i el de Favara, i sempre ha tingut cadira en el Tribunal de les Aigües. Fins al segon quart del XX el sistema hidràulic de la séquia de Mislata s'havia mantingut de forma casi inalterable, en una llongitut de la séquia mare o major de 12 quilómetros, ademés de tots els braços secundaris, creuant els térmens de Manises, Cuart de Poblet, Mislata, Chirivella i Valéncia. També havia mantingut el seu perímetro de rec, evaluat en unes 1000 Ha; pel traçat del Pla Sur, que va desviar el riu Turia en la década de 1960 i el creiximent urbà de Mislata i la ciutat de Valéncia, aquell ha segut retallat dràsticament quedant hui en dia una miqueta més de 100 Ha entre Cuart de Poblet, Mislata i Chirivella. El seu punt d'inici en el riu es troba en la part alta de la població de Manises i la séquia mare pren una direcció paralela al Turia, creua primer l'horta de Manises, passa junt a la població i continua fins a per el nort del núcleu urbà de Cuart de Poblet, entre este i el riu. Posteriorment creua la carretera real de Madrit i passa per lo que ara és zona urbana de Cuart, en a on abans ya començava a regar a través dels primers partidores (tram de la canalisació a on es produïx un repartiment del cabal per a dos o més séquies.), també cridats rolls. En acabant d'entrar en el terme de Mislata es trobava el molí de Cabot del que partien cinc séquies que distribuïen per braços l'aigua per la seua àrea de rec, bàsicament format pel terme municipal de Mislata i la partix oest del cementeri general de la ciutat.

Posseïx un primer tram de 200 metros vorejat d'arbres frutals, era costum secular dels llauros plantar els frutals per al consum domèstic prop de les séquies i brazals. Un segon tram d'atres 200 metros és una ribera del típic cañizo quin (senill). Un tercer tram, d'uns 300 metros, té la seua vora plantada de canyes que consoliden les parets del caixer. El traçat sinuós de la séquia correspon a raons d'ingenieria hidràulica, ya que aixina es conseguix disminuir la pressió de l'aigua produïda pel desnivell del terreny, lo que provocava a sovint la destrucció del caixer de la séquia.

Bibliografia

Este artícul pren com a referència el text del B. I. C. publicat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.