Telestereoscopio
El telestereoscopio és un aparat inventat per Hermann von Helmholtz la finalitat del qual era obtindre vistes estereoscópicas d'objectes lluntans, alguna cosa aixina com un telescopi capaç d'oferir una sensació tridimensional. Va ser presentat en una conferència en 1857 en la Societat del Baix Rin per a la naturalea i la medicina (Niederrheinischen Gesellschaft für Natur- und Heilkunde).[1]
Funcionament
Per a obtindre l'impressió de profunditat, el telestereoscopio recorre a un joc d'espills i prismes i a la percepció visual del ser humà de tal forma que, la llum arreplegada per dos grans espills separats entre sí i conduïda al joc de prismes conectats a dos chicotets periscopis, fa que, a modo de jagantescs “ulls” separats considerablement, els paisages que s'observen semblen estar en relleu.
Curiositats
Els prismáticos deriven d'este invent.
Notes
- ↑ Hermann Helmholtz (1857). Dones Telestereoskop (en de), pp. 167-175.
Bibliografia
- Enciclopèdia Salvat n.º 16.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telestereoscopio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.