Santa Troballa
La Santa Troballa és com se coneix el trobament d'una image de la Verge -Mare de Deu del Lledó- pel llaurador castellonenc Perot de Granyana, al peus d'un lledoner, en l'any 1366.
TroballaEditar
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any 1366 mentres un llaurador nomenat Perot de Granyana llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer una image d’una verge. El nom que li varen otorgar fon el de Lledó, sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa.
Image veneradaEditar
La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que Perot de Granyana va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en l'any 1366.
La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit.
La tradició senyala la data de 1366 com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - La Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.
Per a poder ser venerada es va expondre en una custòdia i, més tart, es va colocar en una capelleta dins d'una image mariana de 40 centímetros que datava de 1659, que fon destruïda durant la Guerra Civil, encara que la verge original es va poder salvar.
Se destruí l'image-relicari que la portava pero fon salvada l'image original gràcies a Vicent Ripollés, Joan Batiste Adsuara i Ramón Paús.
Basílica del LledóEditar
Despuix de la troballa de l'image es va construir una capella en el mateix lloc, que fon ampliada posteriorment despuix de l'auge de la devoció. L'actual temple es va començar a construir en l'any 1724 i varen finalisar les obres en 1766, constituint la major iglésia d'àmbit rural de la Comunitat Valenciana. Es dispón en una sola i espayossa nau en capelles laterals i travessia, seguint el model de l'Iglésia del Gesù de Roma (Itàlia). Dispón de cúpula sobre pechines i rocalles; despuix de l'altar major es localisa el camarí, corresponent al barroc valencià.
El 3 de març de 1983 el Papa Joan Pau II va elevar el santuari a la categoria de basílica menor -Basílica de la Mare de Deu del Lledó-.