Sans Pareil

La Sans Pareil és una locomotora de vapor construïda per Timothy Hackworth, que va participar en les Proves de Rainhill de 1829 en el Ferrocarril de Liverpool i Mánchester, realisats per a seleccionar un constructor de locomotoras per a la llínea. El nom és francés i significa "sense parell" o "sense igual".

Sans Pareil

Història

Dibuix de la Sans Pareil de 1829

Sent una locomotora capaç per a l'época, la seua tecnologia era alguna cosa antiquada en comparació a la de la Rocket de George i Robert Stephenson, el guanyador de les Proves de Rainhill i el premi de 500 lliures. En lloc de la caldera de tubo de fòc de la Rocket, la Sans Pareil tenia un conducte de tornada doble. Per a aumentar l'àrea de superfície de calfament, els dos conductes es varen unir per un tubo en forma d'O en l'extrem davanter de la caldera; el foguer i el fumeral estaven ubicats en el mateix extrem atrasser, un a cada costat.

La Sans Pareil tenia dos cilindres, montats verticalment en l'extrem opost al fumeral, i accionaba un parell de rodes motrius directament; l'atre parell funcionava a través de bielas, en un montage clàssic d'una locomotora de vapor.

En les proves de Rainhill, la ___protected_title_5___ va ser exclosa del premi perque estava llaugerament per damunt del pes màxim permés. No obstant, va funcionar molt be, pero tenia una marcha rodante estranya pels seus cilindres verticals. El tir de l'escape de vapor era, en l'estil característic de Hackworth, molt fort, per lo que la major part del coque era expulsat del fumeral sense cremar; i açò va ser, més que el seu disseny antiquat, lo que va causar la seua gran despesa de combustible. Va ser retirada de la competició per un cilindre trencat: la gruixa de disseny de les parets del cilindre era d'aproximadament 1 3/4 de pulgada (44.5 mm), pero en el punt del fallo, es va trobar que era sol de 5/8 de pulgada (15.9 mm). Els partidaris de Hackworth varen cridar "¡Trampa!", pero com disponia de més de vint cilindres entre els que va elegir els dos millors per a la locomotora, el frau per part dels Stephenson, la firma dels quals va mecanisar els cilindres, i que varen ser competidors directes en Rainhill, és poc provable. Despuix de les proves, el ferrocarril de Liverpool i Mánchester va comprar la ___protected_title_6___ i la ___protected_title_7___.

Posteriorment, va ser arrendada al Ferrocarril de Bolton i Leigh, a on va funcionar fins a 1844. Més alvance va ser utilisada per John Hargreaves com una caldera estacionaria en la mina de carbó de Coppull, Chorley, fins a 1863. Un temps despuix, la Sans Pareil va ser restaurada i entregada per John Hick al Museu de l'Oficina de Paleses (que es va convertir en el Museu de Ciències de Londres) en 1864. La màquina ara es conserva en el Museu de Locomoció de Shildon, en exhibició estàtica.

Rèplica

Rèplica operativa de la Sans Pareil fent demostracions en el Museu de Ciència i Indústria (Mánchester)

Una rèplica d'una locomotora, construïda en 1980, es manté operativa en el Museu Nacional del Ferrocarril de York, en el seu nou anex del Museu de Locomoció de Shildon, que també alberga lo que queda de la locomotora original.