Salafisme

El salafisme (en àrap, السلفية‎), també conegut com el moviment salafiste, és un moviment islamiste radical totalitari​ islàmic suní de caràcter reformiste​ i ultraconservador​ que va sorgir en la Península Aràbiga durant la primera mitat del sigle XIX i que defén una tornada a les tradicions del salaf. El terme «salaf» es correspon en l'obra dels principals estudiosos de l'islam de l'época immediatament posterior a la mort del profeta Mahoma.

Els salafistes fan una llectura lliteral i ortodoxa dels texts fundadors de l'islam, l'Alcorà i la Sunna, i consideren que la seua interpretació és l'única interpretació llegítima. Rebugen l'imitació (taqlid) de les escoles jurídiques, les tendències esotèriques i les innovacions (bida'h) per a evitar interpretacions de l'Alcorà.

Cal distinguir el terme salafisme tal i com s'utilisa hui en dia del salafisme moderniste, un moviment de reforma elaborat principalment per figures reformistes com Jamal al-Din al-Afghani, Muhammad Abduh i Rashid Rida entre principis del sigle XIX i principis del sigle XX en el context de modernisació d'Egipte. Este salafisme moderniste tenia com a propòsit la tornada a l'enfocament que caracterisava el dels orígens de l'islam, ans que divergira en les escoles de jurisprudència.

Històricament, el salafisme afona les seues raïls en el moviment tradicionaliste d'Ahl-el hadith entre els sigles VIII i IX i en el hanbalisme. El credo salafista és producte de l'aporte de teòlecs com Ibn Hanbal, Ahmad Ibn Taimiyya i Muhammad Abd el-Wahab, considerats com els pares fundadors del salafisme. Hui, el salasfisme contemporàneu com a moviment actiu evoca tres corrents principals: quietiste, polític i revolucionari.