República Federal de l'Illa d'Arosa

La República Federal de l'Illa d'Arosa () va ser un estat independent declarat el 7 d'octubre de l'any 1934 en la localitat pontevedresa de l'Illa d'Arosa, seguint els passos de Lluís Companys, qui va declarar l'independència de l'Estat Català en octubre d'eixe mateix any.

Esta condició es va mantindre durant un dia, ya que el 8 d'octubre els responsables de la sublevació varen ser detinguts per a ser posats en llibertat dies despuix.

Precedents

En l'any 1934 estava present la Segona República Espanyola, proclamada el 14 d'abril de l'any 1931. El govern de la República, al contrari que en els primers anys de mandat, va començar una etapa en una major repressió, alluntada del reformisme inicial. Aixina, les fortes pressions de les dretes i l'intent de recentralisació varen dur a l'estat a una folga general en tota Espanya. Esta folga va tindre especial seguiment en la comunitat minera d'Astúries. El 5 d'octubre començava la sublevació i els folguistes varen començar a ocupar els pobles i viles de la zona. Es va establir una unió entre totes les forces (obreres, anarquistes, socialistes i comunistes) baix la consigna UHP (Unió de Germans Proletaris).

En Catalunya, la folga general va donar alé a l'esquerra republicana catalana. Aixina, el 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys va proclamar el «Estat Català» dins de la República Federal Espanyola. Estos fets es coneixen en el nom de fets del 6 d'octubre (Fets del 6 d'octubre).

A l'ampar d'este descontent social general que va dur a la folga general, i encorajat per la proclamació de l'Estat Català, l'Agrupació Local del Partit Socialiste de l'Illa d'Arosa convoca una assamblea sometent la votació a celebració d'una folga general per al dilluns dia 8 d'octubre, especialment com a protesta per les condicions de treball que es donaven en les empreses conserveras locals. Esta folga va ser, provablement, l'inici de la proclamació d'independència de la República de la Illa.

Proclamació de l'independència

Al fragor de les protestes de la folga general dels anteriors dies, el 7 d'octubre es proclama l'independència de l'Illa d'Arosa. L'assamblea a on es va proclamar l'independència va tindre lloc en la taverna local O Caseta. Ademés de declarar com a president a Santiago Otero Pouso “Palleres”, es varen nomenar ministres de Justícia (Andrés Mougán Cores “Tormenta”), Governació (Manuel Iglésies Deu), Facenda (Demetrio Ramos Lojo), Propaganda (Juan Otero Maestú, amo de la taverna) i Cultura (Luis de Saa Bravo).

En eixa matinada (del 7 al 8 d'octubre) va esclatar una bomba en la vila, lo que va provocar que els guàrdies d'assalt desembarcaren en l'illa unes hores despuix. Els guàrdies varen detindre a vàries persones en l'operació. Al sendemà, 9 d'octubre, va tindre lloc una atra detonació, i les autoritats varen dur detingudes a nou persones, entre elles al president Santiago Otero. Varen ser posats en llibertat als pocs dies.

Conseqüències

Uns mesos despuix, varen ser jujats en l'Escola Naval de Marín en un consell de guerra i acusats d'un delicte de sedició, mes varen ser absolts. No obstant, despuix del colp d'Estat de 1936 les forces franquistes varen prendre ràpidament la major part de Galícia, fusilant la gran part de les forces d'esquerres. Entre ells es trobaven alguns dels protagonistes d'esta història, que varen ser passejats.

Especialment tràgic va ser el fusilament de Santiago Otero que va ser tirat a la Riga. Despuix de ser tornat a la plaja per la mar, els seus assessins li varen omplir el cos de pedres i ho varen tornar a fondejar.