Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria es va formar a partir de l'antic Principat d'Hongria en la coronació de Esteban I en l'any 1000. Est va ser el resultat de la conversió de Géza d'Hongria a l'Iglésia catòlica en la década de 970.

Este regne va ser dirigit per la dinastia d'Árpád durant els següents tres sigles. Ladislau I també es va convertir en rei de Croàcia i despuix els reis d'Hongria varen heretar este títul. Durant el regnat de Bela IV el regne va rebre un dur colp en la invasió mongola. La llínea d'Árpád es va extinguir en el sigle XIV. Despuix d'un curt periodo de interregne, quan els senyors més poderosos competien pel control, els nobles hongaresos varen elegir una série de reis de vàries dinasties que varen restablir la forta autoritat real.

El primer rei d'Hongria sense descendència dinàstica va ser Matías Corvino (rei des de l'any 1458 fins a l'any 1490), qui va dirigir vàries campanyes militars exitoses i també es va convertir en rei de Bohèmia i duc d'Àustria. Com un governant renaixentista va establir institucions d'educació, patrocine les arts i les ciències, i va introduir un nou sistema llegal en el regne.

Els territoris del regne varen disminuir considerablement com a conseqüència de l'expansió del Imperi otomà en el sigle XVI. El país va ser dividit eficaçment en tres parts en l'any 1541: la part central controlat per l'Imperi otomà com Província de Budin, la partix oest, nomenada la Hongria real, els nobles de la qual varen elegir a Fernando com a rei, en l'esperança de que ajudaria a expulsar als turcs, i Transilvània com el Regne d'Hongria Oriental que a sovint rendia a l'Imperi otomà.