Ajuntament de Rafelguaraf

Rafelguaraf és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

GeografiaEditar

Situat entre el riu Albaida i la serra d'Agulles. El relleu està accidentat per les seues parts sur i est, en a on s'alcen els alts de Pérez, els cerros de la Penya Roja i Barchilla i uns atres de menor importància com els de Benigame i el Collado.

Els principals accidents hidrogràfics són el barranc del Poble i el de Matilde, aixina com atres menors cridats de la Mina i Cabol.

Les zones nort i oest, més pròximes al riu Albaida, les aigües del qual s'aprofiten per al rec, presenten poques elevacions i són les dedicades a cultius.

El clima és mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i CV-576.

Localitats limítrofesEditar

El terme municipal de Rafelguaraf llimita en les següents localitats: Barcheta, Carcaixent, Énova, Xàtiva, La Pobla Llarga i Simat de Valldigna, totes elles de la província de Valéncia.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Federico Merin Fayos UCD
1983 - 1987 Julio Fuster Navarro

Carlos Merin García

PSPV-PSOE

CDS

1987 - 1991 Carlos Merin García CDS
1991 - 1995 Rafael Copovi Català PSPV-PSOE
1995 - 1999 Emilio Domènech Copovi

Federico Tormo Vidal

UV (Pacte de Govern)

PPCV

1999 - 2003 Federico Tormo Vidal PPCV
2003 - 2007 Federico Tormo Vidal PPCV
2007 - 2011 Federico Tormo Vidal PPCV
2011 - 2015 Edelmiro Navarro Fogues PSPV-PSOE
2015 - 2019 Rafaela Aliaga Sendra PSPV-PSOE
2019 - 2023 Rafaela Aliaga Sendra PSPV-PSOE
2023 Rafaela Aliaga Sendra PSPV-PSOE

DemografiaEditar

Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 2.360 habitants.

Evolució demogràfica
1863 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2022
284 2.397 2.412 2.432 2.440 2.455 2.478 2.453 2.406 2.359 2.398 2.390 2.489 2.486 2.360

EconomiaEditar

En la zona cultivada predomina el regadiu en taronges, dacsa, hortalices i fins a dates recents l'arròs. En secà només mereix destacar les oliveres.

La ganaderia és poc important.

El sector industrial es llimita a la confecció d'objectes de vímen i filats, pero en tan chicotetes proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la mà d'obra disponible, registrant certa emigració cap a atres zones industrials.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló