Els psychai són els diminuts fantasmas o ombres alados dels morts en la mitologia grega.

Erro al crear miniatura:
Erotes i psychai. Procedix de Vila Arianna d'Estabia, ara en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Solien estar representats en fresca i en lécitos funeraris de el V En ells es pretenia un reconeiximent, recort i consol dels difunts.[1]

Encara que comunament s'ha traduït com 'ànima', en les epopeyas d'Homero significava 'vida'[2] i no tenia cap conexió en la consciència o les funcions sicològiques dels vius. És solament més vesprada, a fins de el V, en les obres d'atres poetes com Píndaro, quan la paraula adquirix el seu significat relacionat en ser l'assent principal de l'intelecte, l'emoció i la voluntat.[3] A partir d'ahí, es va fer possible traduir psiqué com a 'cor' o 'ànima'.[4]

Com una forma de fantasma, Luciano també utilisa les paraules phasma, daimon i nekron.[5] El que els psychai com a fantasmes siguen representats en forma de criatures alades, casa en l'image que es té tradicionalment de chicotets rat penats.[6]

Vore també

Referències

  1. Martin, Bridget. COLD COMFORT: WINGED PSYCHAI ON FIFTH‐CENTURY BC GREEK FUNERARY LEKYTHOI. Bulletin of the Institute of Classical Studies 59.1 (2016). p. 1.
  2. Dietrich, Bernard C., Death and afterlife in Minoan religion. Kernos. Revue internationale et pluridisciplinaire de religió grecque antique 10 (1997), p. 25.
  3. Darcus, 2003, p. 5.
  4. Darcus, 2003, p. 9.
  5. Aguirre, 2009, p. 184.
  6. Aguirre, 2009, p. 185.

Bibliografia

  • Aguirre, Mercedes. Some Ghostly Appearances in Greece: Literary and Artistic Sources Gerión, 2009.
  • Darcus Sullivan, Shirley. Psyché in Pindar, Nemean 9.32 and 69. Revue belge de Philologie et de Histoire 81.1 (2003), p. 5.