Protocol d'identificació

Un protocol d'identificació, també cridat protocol d'autenticació d'usuari, és un protocol interactiu que permet a una part provar a una atra part la seua identitat (autenticarse). A la part que s'identifica se li crida provador. A la part que verifica l'identitat li la crida verificador.

Poden ser de dos tipos: criptogràfics o no criptogràfics

L'heurística de Fiat-Shamir proveïx una forma per a convertir un protocol d'identificació criptográfico interactiu en un esquema de firma no interactiva.

Mecanisme general

En general el procés d'identificació seguix els següents passos:

1. El provador solicita accés a un sistema.
2. El verificador solicita a l'usuari que es autentique.
3. El provador aporta les credencials que li identifiquen i permeten verificar l'autenticitat de l'identificació.
4. El verificador valguda segons les seues regles si les credencials aportades són suficients per a donar accés a l'usuari o no.

És en els dos últims punts a on diferixen els distints esquemes.

Eixemples d'esquemes

Eixemples de protocols d'identificació:

• Protocols desafie-resposta
• Algoritme d'identificació de Schnorr
• Esquema d'identificació de Okamoto
• Esquema d'identificació de Guillou-Quisquater
• Esquemes d'identificació basats en l'identitat
• Esquema d'identificació de Feige–Fiat–Shamir