Pobrea relativa

La pobrea es definix com l'insatisfacció de les necessitats bàsiques. La mida de pobrea relativa per un atre costat, definix la pobrea com la condició d'estar baix d'un llindar relatiu de pobrea. És la falta de recursos d'algunes persones que el restant de la societat dona per fet. Per eixemple, si es diu: "les llars en un ingrés acumulat per baix del 50% de la mija de l'ingrés viuen en la pobrea" llavors s'està usant una mida relativa de pobrea. En este sistema, si l'ingrés de tots aumenta i la distribució d'este no canvia llavors la taxa de pobrea tampoc canviarà.

Les mides de pobrea relativa poden produir resultats "incoherents" quan es medix poblacions chicotetes o particulars. Per eixemple, si la mija de l'ingrés per llar en una societat rica és de $1 milló cada any, llavors una família que guanye $100.000 es pot considerar com a pobre en l'escala de pobrea relativa, aun cuando dita família tindrà totes les seues necessitats bàsiques satisfetes. A l'atre extrem de l'escala, si la mijana de l'ingrés de llars en un barri molt pobre comprén només el 50% de lo que es necessita per a comprar aliments, llavors una persona que l'ingrés de la qual siga igual a la mija no es consideraria com a pobra en l'escala de pobrea relativa, aun cuando òbviament eixa persona és pobra en una escala de pobrea absoluta.

Les mides de pobrea relativa són similars a les mides de desigualtat d'ingrés. Si una societat té una més equitativa de l'ingrés, la pobrea relativa disminuirà. Segons açò, alguns argumenten que el terme pobrea relativa és enganyós en sí mateix i que es deuria usar millor la mida de desigualtat o inequïtat d'ingrés. Baixe este argument, si la societat canviara de tal manera que es perjudicara als individus d'alt ingrés més que als de baixos ingressos, la pobrea relativa disminuiria, no obstant, cada ciutadà estaria com a conseqüència, més pobra. De la mateixa manera succeïx en sentit contrari, és possible reduir la pobrea absoluta mentres es reduïx la pobrea relativa.

Mida de la pobrea

Artícul principal → Mida de la pobrea.

Hi ha conceptes globals, que són components d'uns indicadors més precisos que el tema de salari mínim o la llínea de pobrea i són la falta de llar, falta d'electricitat, falta d'aigua potable, esperança de vida, alfabetisació, salut... desenrollats pels governs i la ONU. Tots volen medir el nivell de subsistència mínima, que comprén en els països més desenrollats ademés un apartament sostenible, educació universitària, transport privat, etc. L'interés dels índexs de pobrea o carència. Per als governs i les organisacions internacionals, és servir de mida per a l'assistència social i programes de desenroll. La pobrea es fa molt òbvia en el tema de l'alimentació humana i també en la vivenda familiar. Estos dos ítems poden ser indicadors socials, independentment o de forma conjunta.

Els ingressos mensuals familiars mínims o nivell de pobrea federals de $ 798, utilisat per a calificar per a ajudes en Medicina, Alimentació, Vivenda, etc. en Estats Units. Quan la pobrea és s'impon a una persona en discapacitat la pobrea es dona en no poder tindre l'independència per a fer la seua voluntat eixemple: no poder anar al mege perque no té a ningú que li duga, no poder traslladar-se pels seus propis mijos a un lloc sense mendigar el servici de transport, no poder estudiar perque l'entorn no està en adequació ni l'actitut de les persones.

Anàlisis

No obstant, el concepte sociològic de pobrea, des del interaccionisme simbòlic no es llimita a l'aspecte econòmic, sino que es manifesta també sobre el grup social i les pròpies expectatives i objectius de la persona. És en relació a els meus guanys, segons les meues prioritats, i dins del meu hàbitat concret, que yo em sent o no pobre i que percep les meues carències com a pobrea relativa.

Hi ha una millora en la percepció de la pobrea quan aumenta l'informació i l'indiferència social es torna en alguna classe de solidaritat, passiva o activa, negativa o positiva. L'anàlisis relatiu de la pobrea crea la paradoxa el desenroll econòmic de la riquea en el país, tots són més rics que abans, pero si es veu des d'un punt de vista relatiu, com per eixemple el percentage de població que està un determinat percentage inferior a la mija, denota com si hi haguera hagut un increment de la pobrea (com en el cas de la China actual).