Poble Bonico
Poble Bonico va ser un antic complex habitacional que va albergar als antics indis poble, portadors de la cultura anasazi. Poble Bonico és l'estructura més gran coneguda en el Canó del Chaco (Chaco Culture National Historical Park), en la partix nort de Nou Mèxic. Esta estructura va ser ocupada entre 828 a 1126. El nom li va ser donat pels exploradors espanyols al vore la magnificencia de les seues ruïnes, encara que el nom original no se sap.
En giner de 1941 la paret denominada "Threatening Roc" (Roca Amenazadora), una secció del Canó del Chaco coneguda també com tse biyaa anii'ahí (espai de la roca inclinada) en idioma navajo, es va colapsar, destruint part de l'estructura atrassera de la construcció de poble bonico, duent-se conseguixc varis quartos.
Els constructors de Poble Bonico sabien d'esta amenaça, encara que de tots modos, varen decidir construir-ho baix de la gran roca, que s'alçava uns 30 metros del pis, pesant aproximadament 30 000 tonellades, lo que varen compensar construint un reforç estructural per al bloc.
Història
La civilisació de poble bonico va florir entre els anys 800 a 1200, esta civilisació va ser un important centre comercial de turquesas, sent la cultura tolteca el seu principal aliat en Mesoamérica per a la comercialisació de dita gema, estenent-se despuix en tot Mèxic i Centroamérica.[1][2]
Les turquesa eren intercanviades per guacamayas, campanes de coure i atres artesania, dels mils de ceràmiques i peces trobades en excavacions es poden notar en la seua majoria peces d'orige (indígena) Mexicà,[3] pronte en fer-se la turquesa tan comuna esta cultura va començar a minvar en les seues exportacions, aplegant casi a l'extinció, dedicant-se estos primer pobladors d'Amèrica a atres activitats i emigrant a atres llocs de Nevada i Nou Mèxic, la cultura Anasazi va ser principalment cosechadora de dacsa; El comerç d'estes pedres precioses a pesar de haver desaparegut en la memòria dels pobles mexicans, si quedarien llegendes que en part contribuirien en aplegar els espanyols en les llegendes de "les sèt ciutats dorades", motivant-los a buscar eixes ciutats plenes d'or més al nort.[4][5][6]
Seria un grup d'exploradors espanyols, del com no es tenen noms els primers en redescubrir este gran edifici de més de 800 habitacions, els qui durien les notícies. Més tart els primers exploradors de nou Mèxic en busca de les sèt ciutats d'or serien Fra Marcos de Niza, Álvar Núñez Cap de Vaca, Esteban el Moro, i Francisco Vázquez de Coronat, que buscarien incesantement les mítiques ciutats trobant dos d'elles Cíbola i Quivira pero sense or algun.
Seria fins a 1774 en que Don Bernardo de Miera i Pacheco identificaren el Canó del Chaco posant la paraula "Chaca" en un mapa, la qual va anar una transliteraació al castellà per a una paraula d'orige navajo, per a "Chacra Taula" i "Chaco".[7] [8][9]
En 1849 el tinent del U.S. army James H. Simpson acompanyat d'un guia del Poble de Sant Joan (Sant Joan Poble) de llinage Carravahal (Carbajal), en una expedició militar varen aplegar al Canó del Chaco, els quals varen examinar 8 ruïnes entre elles les de Poble Bonico, sent estos els noms que Carbajal va donar en espanyol com eren coneguts eixos pobles, en el seu reporte militar va donar una breu descripció del Canó chaco, en dibuixos de R. H. Kern. Richard Wetherill, George H. un estudiant de història natural, varen començar les excavacions de Poble Bonico en 1896 les quals varen terminar en 1900. Estes excavacions varen ser finançades per B. Talbot Hyde i Frederick E. Hyde, Jr. de la ciutat de New York, els qui eren filántropos i coleccionistes.
En estes primeres excavacions dos hòmens varen trobar 190 quartos del total de 800, els quals varen fotografiar i varen fer un mapage de les estructures majors del canó (atres poblacions), els artefactes trobats varen ser posats a disposició del American Museum of Natural History. Despuix d'estes excavacions, Richard Wetherill va buscar tindre control del canó per als seus propis guanys personals, incloent ademés de Poble Bonico, a Chetro Ketl i Poble De la Riera.
Ell va buscar unes lleis de protecció per a sí mateixa sobre les ruïnes, les quals varen ser invalidades per la General Land Office en 1904 va ser aixina com el govern federal nortamericà pren possessió formal d'eixes terres, demanant-li a Wetherill que parara en tota excavació fins a eixa data, el qual continu corrent un establiment comercial fins a la seua mort en 1910.[10]
Art rupestre
En la part d'arrere en Poble Bonico hi ha una série de Petroglifos dibuixant uns peus en sis dits, un element trobat en atres arts rupestres de la cultura poble.
Estes imàgens varen ser fetes al voltant del 900 o 1000 d. C.
Descripció i dimensions
Poble Bonico és la major construcció de les tretze 'grans' cases en el canó del chaco i està dividit en dos seccions per un mur precisament alineat, el qual corre de nort a sur a través de la plaça central, donant-li forma d'una D, en mides d'1,4 ha o 4 acres. Unes "Gran Kiva" es troben posades en cada costat del mur, creant un patró simètric comú en la majoria de les Grans cases. En adició de les gran kivas, atres trenta kivas (estructures ceremoniales) han segut trobades, les més grans medien 22 metros (66 peus) les quals es troben associades en el Gran pati central. L'interior de les habitacions eren una miqueta major de la norma comuna per als Antics Pobles. [11]
L'àrea de poble bonico cobrix aproximadament dos hectàrees o 4 acres, i la part antiga va ser construïda entre 825 a 950 (la primera part) la qual va contar en prop de 800 habitacions, sifres conservadores ho situen al voltant de 650, per al 1200. Esta estructura escalonada va ser de quatre i cinc nivells d'alt. cada quarto media prop de 2 peus 8 polzades i 5×4 metros (16 x 13 peus). En l'última fase de la seua construcció, alguns llocs de la planta baixa varen ser reblits en enrunes per a soport dels pisos més alts. L'apariència de centre en l'arquitectura i la seua construcció de múltiples nivells va produir parets tan grosses com de tres peus (1 metro).[12]
L'estimacions arqueològiques per a este gran assentament humà varien, els quals situen cada quarto per a una parella, o fins a una família de quatre.
A principis del sigle passat, les estructures eren vistes com a chicotetes ciutats, acomodant moltes persones en un quarto, aixina des d'esta perspectiva en el temps de major auge en Poble Bonico, varen poder haver segut varis mils de persones vivint en este emporio comercial.
Encara que anàlisis recents han baixat la població a 800, senyes primàriament preses pel chicotet número de fumerals usables en les ruïnes, por lo regular estes eren colocades en la planta baixa, prop de la Plaça central; les quals es troben associades en les seues entrades a una série de quartos segons s'alvança en l'estructura.
Estos quartos es conectaven entre sí per vàries entrades interiors, algunes d'elles en forma de T. Aixina d'estos anàlisis una família completa va poder haver habitat d'entre 3 a 4 quartos, estos a la seua volta contenien chicotets espais usats per a almagasenament. Pràcticament no hi havia forma externa d'accés als quartos de l'edifici més que els que conduïen del pati o jardí central.
Encara que la capacitat de Poble bonico va poder albergar a una gran població, és possible que no haja segut ni una ciutat o llogaret, per l'entorn o el mig ambient impropicio per a sostindre una gran població. Les excavacions en el lloc no han revelat un número significatiu d'abocadors de fem que pogueren quantificar un àrea residencial.
Una sugerència comuna entre els arqueòlecs és que Poble bonico va poder haver segut un centre espiritual de reunió entre les diferents tribus poble, per la presència de les Kivas les quals han segut comunament usades per a funcions rituals de la mateixa manera que els atres llocs dins del Canó chaco.
Poble Bonico de la mateixa manera que les demés Grans cases permet a l'explorador comprendre el grau de desenroll i enteniment que els Anasazi/Els Antics pobles tenia dels cicles solars i llunars, els quals es troben marcats en els petroglifos que rodegen l'àrea del penya-segat, de la mateixa manera que la posició de Poble bonico en sí mateixa en estos cicles.[12]
Atres edificacions
En el Canó del Chaco més de dotze construccions paregudes a poble Bonico, estes són cridades Great Houses o Grans Cases de la mateixa manera que Poble Bonico, Estes són algunes:
- Poble Pintat
- Una Vida
- Hungo Pavi
- Chetro Ketl
- Poble de la Riera
- Peñasco Blanco
- Casa Chiquita
- Casa Rinconada
- Kin Kletso
Vore també
Referències
- ↑ http://www.goldbamboo.com/topic-t8692-a1-6Mexico.html Toltecas, Turquesa
- ↑ http://www.hope-of-israel.org/aztec.htm Turquesa
- ↑ Arqueologia gemes i artefactes
- ↑ Arqueologia de Poble Bonico
- ↑ Llegendes Poble
- ↑ Cultura de la Dacsa
- ↑ Archius Chaco
- ↑ Estudis
- ↑ Cronologia
- ↑ Simpson, James H. Navaho Expedition: Journal of Military Reconnaissance from Santa Fe, New Mexico to the Navaho Country Made in 1849. Edited and annotated by Frank McNitt. Norman: University of Oklahoma Press 1964.
- ↑ Vanished civilizations, The Hidden Secrets of Lost Cities and Forgotten Peoples. The Reader's Digest Association Limited, ISBN 0-276-42658-4
- ↑ 12,0 12,1 Fagen, Brian. Chaco Canyon; Archaeologists Explore the Lives of an Ancient Society. Oxford University Press, New York, 2005. ISBN 0-19-517043-1.
- ↑ firstpeople.us
- ↑ Chaco Canyon
Bibliografia
- Fagen, Brian. Chaco Canyon; Archaeologists Explore the Lives of an Ancient Society. Oxford University Press, New York, 2005. ISBN 0-19-517043-1.
- Frazier, Kendrick. People of Chaco: A Canyon and Its Culture. W.W. Norton and Company, New York, 1986. ISBN 0-393-30496-5.
- Noble, David Grant, editor. New Light on Chaco Canyon. School of American Research, Sante Fe, New Mexico, 1985.
- Plog, Stephen. Ancient Peoples of the American Southwest. Thames and London, LTD, London, England, 1997. ISBN 0-500-27939-X.
- Simpson, James H. Navaho Expedition: Journal of Military Reconnaissance from Santa Fe, New Mexico to the Navaho Country Made in 1849. Editat i anotat per Frank McNitt. Norman: University of Oklahoma Press 1964.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo Bonito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.