La Plaça de Cagancha és una de les principals places de la capital uruguayana, Montevideo. Es troba ubicada en el barri Centre i és travessada per la principal avinguda de la ciutat, 18 de Juliol. La Columna de la Pau, situada en el centre de la plaça i inaugurada en 1867, és el monument més antic de Montevideo i actua com quilómetro zero de les carreteres nacionals.

Plaça de Cagancha

És coneguda també com a Plaça Cagancha o Plaça Lliberteu, encara que l'autèntica Plaça Lliberteu es troba en el barri Ituzaingó, prop de l'Hipòdrom de Maroñas.

Història

En 1829 l'ingenier José María Reis va dissenyar lo que llavors es va denominar «Ciutat Nova», la zona de la ciutat de Montevideo situada més allà de la ciutat colonial. En eixe disseny va reservar un espai físic per a una plaça pública, ubicada en l'intersecció de l'avinguda 18 de Juliol en els carrers Rondeau, pel nort, i Gutiérrez Ruiz, pel sur (ex Ibicuy). Sèt anys més tart, en 1836, l'arquitecte Carlo Zucchi va redefinir el traçat original de dit lloc, que inicialment es va destinar al mercat de fruts. Archiu:Monumento a Cagancha, plaza Cagancha.ogv

Els distints acontenyiments militars i polítics ocorreguts durant el XIX varen incidir en el nom de la nova plaça. La denominació actual de «Plaça de Cagancha» se li va otorgar per mig de decret del 7 de febrer de 1840, en commemoració de la victòria del general Fructuoso Rivera davant el entrerriano Pascual Echagüe —al front de les forces rosistas— en 1839, en la cridada Batalla de Cagancha, a la vora del Riera Cagancha en l'actual departament de Sant Josep.

El 19 d'abril de 1863 el general Venancio Flores, en l'ajuda de Brasil, va encapçalar una revolució que va donar inici a una guerra civil contra el govern constitucional de Bernardo Prudencio Berro. Com a conseqüència, el llavors president provisional Atanasio Cruz Aguirre va canviar la denominació de la plaça, que va passar a cridar-se «25 de Maig», segons decret del 24 de maig de 1864. El conflicte va finalisar el 20 de febrer de 1865 en la nomenada «Pau de l'Unió». En decembre d'eixe mateix any es va restituir el nom original de «Plaça de Cagancha».

Columna de la Pau

 
Estàtua de la Pau, estàtua de bronze de la Columna de la Pau.

Per eixa data, el Cap Polític de Montevideo, Manuel Aguiar, va encomanar dissenys a alguns escultors per a erigir una estàtua celebratoria de la finalisació del conflicte. El proyecte seleccionat va ser el de l'escultor José Livi, italià de llarga i reconeguda actuació en el mig, que va representar una alegoria a través d'una figura femenina sobre un pedestal de quatre caps de lleons empunyant en la seua mà dreta una espasa i en l'esquerra una bandera.

 
Fotografia 1882.
 
Dibuix de la Plaça Cagancha en 1885.

Fosa en el bronze dels canons d'esta última lluita civil, l'escultura va ser colocada en el centre de la Plaça de Cagancha, en el cim d'una columna de marbre. Va ser inaugurada el 20 de febrer de 1867 i se li va donar el nom oficial d'Estàtua de la Pau. Va ser el primer monument públic de Montevideo. En 1887, l'estàtua va ser baixada del pedestal en la finalitat de reparar els danys causats per un raig. En aquell moment, l'espasa va ser substituïda per unes cadenes trencades, llevant-li ambigüitat al primer símbol de pacte republicà entre els partits.

A inicis del XX, l'intendent Ramón V. Benzano li va encomanar al paisagiste francés Charles Thays el embellecimiento d'esta plaça.[1]
Entre 1890 i 1930, el sistema d'allumenat públic i la nova urbanisació, rodejada d'un païsage a on predominava el vert, havien transformat a la plaça en un referent cèntric per als transeünts montevideanos. Per esta época se li varen agregar canteros i escalinates que varen enaltir passejada.

 
Columna de la Pau en Plaça de Cagancha.

En 1939 la Junta Econòmic Administrativa va decidir baixar novament la columna, que va ser colocada en el pati del Museu Blanes, a on va permanéixer fins a 1942, any en el que va anar novament instalada en el seu pedestal, empunyant per segona volta l'espasa.

Vore també

Referències

  1. ↑ César J. Loustau (1 de giner de 1995). Influencia de França en l'arquitectura d'Uruguai, Edicions Trilce, pp. 191. ISBN 9974-32-116-6.

Bibliografia