Philippe Blanchet
PhilippBlanchet.jpg
Nacionalitat: Francesa
Ocupació: Llingüiste i sociollingüiste
Naiximent: 25 de juliol de 1961
Lloc de naiximent: Marsella, França
Defunció:
Lloc de defunció:

Philippe Blanchet (Marsella, França, 25 de juliol de 1961) és un llingüiste i especialiste en sociollingüística francés, disciplina que impartix en l'Universitat francesa de Rennes II.

BiografiaEditar

 
Treball universitari sobre la Llengua Provençal, de Philippe Blanchet

Philippe Blanchet és professor de sociollingüística i didàctica de les llengües en Rennes II University of Upper Brittany, fundà el laboratori PREFICS, anteriorment ERELLIF (creat en l'any 2000 per Marc Gontard). És especialiste en varietats provençals, franceses i multillingüisme en espais francòfons. Colabora regularment en Henriette Walter, Louis-Jean Calvet i molts atres llingüistes. És expert en vàries organisacions internacionals i dirigix varis programes d'investigació internacional. Contradiu a Frédéric Mistral en la seua noció del llenguage plural d'Oc, ya que Mistral diu clarament que l'idioma del sur de França es diu el llenguage de l'Oc provençal o modern i que els dialectes són: el provençal, el languedoc, el Dauphinois, Gascó, Aquitaine, Auvergnat i Llemosí.

El desenroll del concepte de glotofòbia, que descriu la "discriminació llingüística" i la publicació del seu llibre sobre este tema en l'any 2016, ha tingut un impacte significatiu.

Philippe Blanchet és també poeta i escritor en provençal (colaboracions en les revistes L'Astrado, Els Cahiers de Garlaban, La France latine, etc...

Philippe Blanchet ha escrit numerosos llibres sobre llingüística i sociollingüística. Va rebre el Gran Premi Lliterari 2001 de la Provença per tota la seua obra lliterària.

CitesEditar

El professor de sociollingüística de l'Universitat de Rennes Philippe Blanchet ha realisat un estudi comparatiu sobre el provençal i el valencià en el que sosté que abdós són idiomes singulars diferents de l'occità i del català, respectivament.
(Diario de Valencia, 9.12.2003)

Segons argumenta l'expert internacional:

el valencià té que fer front a la pressió del castellà, dins d'un sistema disglòsic usual, una llengua vehicular estatal versus una llengua vernàcula local, i a la pressió del català, un idioma veí poderós

El reconegut expert de l'Universitat de Rennes no té dubte alguna de que:

el valencià satisfà els criteris sociollingüístics, incloent els sociopolítics, per a ser considerat com una llengua distinta del català, i no com un dialecte

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar