Museu Parroquial (Montesa)
El Museu Parroquial de Montesa, situat en el carrer de Santa Bàrbara, número 6, de Montesa, es un museu que recull diverses peces i objectes religiosos i llitúrgics, destacant una notable colecció pictòrica i escultòrica. Els fons provenen de la pròpia iglésia parroquial i del castell de Montesa.
DescripcióEditar
Està situat en una casa restaurada en el sigle XVI, al costat de l'Iglésia de l'Assunció.
Consta de planta baixa i dos pisos i en la planta baixa, s'exposen elements arquitectònics procedents majoritàriament del castell com una interessant gàrgola, capitells, i el remat d'’un arc en un àngel que sosté l'’escut de l'orde de Montesa, entre atres.
L'escala d'accés a la primera planta guarda un escut del sigle XVII en les armes dels Vives de Canyamàs i part d'un relleu en marbre blanc que representa Crist baró de dolors.
La planta primera, dividida en dos sales, actua com a lloc d'exposició dels quadres que tenia la parròquia i que no estaven al cult. La sala primera conserva els olis Mare de Déu de la Mercé, san Pere Nolasc i santa Maria de Cervelló (sigle XVIII), Crucifixió de san Pere (s. XVII) i la Immaculada (s. XVII), basada en la composició realisada per Joan de Joanes per a liglésia de la Companyia, en Valéncia.
En elcentre de la sala, una vitrina expon plats de pernoliar exhumats durant l'excavació d'una cripta. També es pot vore dos gravats de la Mare de Déu de Montesa, realisats per Joaquim Ballester en el sigle XVIII i tres gravats i una aiguada de vistes de Montesa del sigle XIX.
La segona sala la presidix el retaule dels Misteris del Rosari, pintat en el sigle XVII. També es poden vore dos pintures del primer terç del sigle XVIII, San Pere de Verona i escenes del seu martiri, i San Cristòfol i escenes del seu martiri, que formen part del llegat que va fer el mege de Montesa, Josep Espí, en l'any 1741 a la parròquia de Montesa.
Dels murs de l'avantsala i l'escala d'accés a les dos sales d’exposició pengen set retrats de membres de l'orde de Montesa dels sigles XVII i XIX.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
BibliografiaEditar
- Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009