Museu Etnològic de Pego

El Museu Etnològic de Pegue (Província d'Alacant, Espanya) es crea a partir de la proposta que realisa en maig de 1991 Josep A. Gisbert, director de l'Escola-Taller Castell de Denia, a l'Ajuntament de Pegue.

Museu Etnològic de Pego

El denominat Mòdul Marina Alta de l'Escola-Taller té entre els seus objectius, colaborar en l'ampliació de l'infraestructura cultural de la comarca aixina com la busca i control del patrimoni etnològic. La societat pegolina estava sensibilisada per varis acontenyiments. En 1989 el biòlec Andreu Sendra realisa una gran exposició sobre el marjal mostrant la seua riquea tant en fauna com en flora i el cultiu tradicional de l'arròs i la molineria en els seus útils tradicionals. El gran èxit de la mostra motiva al poble sobre este patrimoni que convé espolsar.

En 1990 es publica el llibre de Fernando Sendra Bañuls El conreu de l´arròs a Pegue , en ell s'analisa el cicle del cultiu de l'arròs recopilant important documentació gràfica aixina com el vocabulari específic en molts casos oblidat. La presentació d'este llibre es convertix en un acontenyiment social.

En mig d'este ambient al que cal afegir la recent conclusió de les obres en l'immoble de lo que serà la Casa de la Cultura, es firma el conveni en l'Escola-Taller Castell de Denia que donarà forma i contingut a lo que és hui en Museu Etnológic de Pegue

Continguts

El Museu d'Etnologia arreplega principalment el cultiu de l'arròs i la seua comercialisació. En un segon pla es contemplen oficis tradicionals i la taronja. A finals del XVIII creix en la població l'interés per produir el cultiu de l'arròs en el marjal, una zona pantanosa apreciada ya en época musulmana. Este cultiu es convertix en genuí de la zona i eixercix gran influència sobre tota la societat, tant en l'economia, artesania, gastronomia, folklore, etc.

Un recorregut per les sals del Museu nos mostren de forma pedagògica dos grans seccions. El cultiu i la molineria en la seua posterior comercialisació. Els texts es veuen ampliats en dos protagonistes originals: Les ferramentes que són donacions de famílies vinculades en este cultiu, i les fotografies realisades per fotógrafs professionals en estudi fotogràfica en la ciutat que eixien al camp en la finalitat de realisar reportages que venien als interessats. En el temps han passat a ser un document gràfic de gran importància històrica Lo primer que trobem en entrar en el Museu són els panels explicatius de l'introducció del cultiu de l'arròs en les terres del Mediterràneu. Se seguix la preparació de la terra a on s'exhibixen diferents llaurats i una completa colecció de taules de gavinets post de ganivets a destacar també la curiosa segadora de séquies.

Seguidament s'analisen la sembra plantada que es realisava sempre en els camps inundats, per lo que es tenia que fer el planter en terres preparades a l'efecte. El planter s'arrancava de nit i es plantava en eixir el sol. La distribució dels grups d'hòmens pel camp i la forma de vestir en les imprescindibles garramanxes per a evitar les mordeduras de les temibles sanguisoles.

Tot queda reflectit en l'encant que donen els testimonis originals. Una de les peces importants és la barca, imprescindible per al transport dels garbes d'arròs dels camps d'interior cap als camins. Seguim en la trilla i destaquem l'era en tots els elements que intervenen en esta important llabor. De gran interés la colecció de rulos.

El recorregut pel Museu termina introduint-nos en el món del molí i la posterior comercialisació. Les marques comercials destaquen la varietat Bomba que en Pegue tenia especials característiques.

La visita al Museu finalisa en la visualisació d'un vídeo que resumix tota esta important activitat.

Referències

• Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP)