Memorial del convent, en portugués Memorial do convent, és una novela de l'escritor portugués, Premi Nobel de Lliteratura 1998, José Saramago. Publicada en 1982, és un dels llibres més coneguts del lusitano.

Trama

L'història es desenrolla en el Portugal del XVIII, quan el rei Don Juan V de Portugal, el Magnánimo, mana construir un convent franciscano en Mafra, despuix de ser-li concedit el “milacre” de que la seua esposa, Donya María Ana d'Àustria, quedara encinta, despuix de centenars d'intents fallancs.

Els personages principals de la trama són Baltasar Sietesoles, un exsoldado manco que té un gancho per sinistra; Blimunda Sietelunas, una dòna d'orige humil, en un estrany poder que li permet observar l'interior de les persones i de les coses i Bartolomeu Lourenço de Gusmão, un retor, en una estranya afició per volar.

A lo llarc del llibre, el lusitano narra el procés de construcció del convent de Mafra, obra jagantesca i monumental de l'arquitectura portuguesa. La novela de Saramago està escrita en tercera persona.

També fa narració de la construcció de la passarola, un objecte inventat per Lourenço, que levitaba en l'aire, gràcies a l'acció de causa- efecte entre el sol, l'àmbar, unes esferes de cristal, certs metals i la potència de les voluntats.

En una part de la novela, fa aparició Domenico Scarlatti, músic italià que donava classes de música a l'infanta María Magdalena Bàrbara, filla de Don Juan V.