Matsuo Basho
Matsuo Basho (en japonès, 松尾 芭蕉) o, de naiximent, Matsuo Kinsaku (Ueno, 1644 - Osaka, 28 de novembre de 1694), va ser el poeta més famós del periodo Edo del Japó. Durant la seua vida, Basho va ser reconegut pels seus treballs en el haikai no renga (俳諧の連歌).[1]
Està considerat com un dels quatre grans mestres del haiku,[2] al costat de Yosa Buson, Issa Kobayashi i Masaoka Shiki;[3] Basho cultivà i consolidà el haiku en un estil senzill i en un component espiritual. La seua poesia va conseguir renom internacional, i en el Japó molts dels seus poemes es reproduïxen en monuments i llocs tradicionals.