Markala és una comuna de Mali.

Localisació

 
Pont i assut de Markala sobre el Níger.

Markala es troba en el círcul i regió de Segú. Dista 35 km de la ciutat de Segú. La comuna està composta per trenta llogarets, dos de les quals, Kirango i Diamarabougou, són la sèu de la comuna.[1]

Història

Els orígens del llogaret de Kirango es remonten al regne bambara de Segú. El rei Ngolo Diarra va fer instalar als seus fills en els llocs que en aquell moment -segona mitat de el XVIII- eren els més pròspers. A M'Pè Diarra (conegut com Kirango M'Pè) li va correspondre Kirango, a on es conserva la seua tomba.[1]

Les històries locals remonten l'orige de Diamarabougou a un caçador cridat Diamourou Bouaré, que hauria utilisat el lloc com a lloc de descans.[1]

Erro al crear miniatura:
Maquinària preparant terres per al cultiu de cotó prop de Markala, cap a 1950.

Durant la colonisació francesa es va estudiar la posada en valor de la delta interior del Níger. Inicialment es prevea l'eixecució d'una presa de derivació en Sansanding -10 km aigües avall de Markala- pero en 1932 es va comprovar que eixe emplaçament no era adequat. En 1934 es va iniciar l'obra en Markala.[1]

L'administració colonial va haver de crear un centre administratiu, dotat en infraestructures sanitàries, educatives i socials necessàries per a sostindre una ciutat obrera, ya que els treballs es varen estendre durant tretze anys. Aixina els dos llogarets bambaras tradicionals, Kirango i Diamarabougou, es varen modernisar, i entre elles es va edificar una zona moderna en un barri residencial. Les població quedava clarament dividida entre la zona de població europea i les zones de població autòctona bambara o d'atres ètnia que prenien part en la construcció de l'assut.[1]

L'assut està acompanyat d'un pont i s'estén 816 metros entre abdós vores del Níger. És un punt de pas rutero i la seua construcció va supondre la vinguda de gents d'atres parts del llavors Sudan Francés i del Alt Volta. La finalitat de l'obra era alimentar dos canals de rec per a desenrollar el cultiu del cotó -que va cessar en 1970[2]- la canya de sucre i l'arròs.[3]

Patrimoni cultural

l'aparició de caraces i porritos de Markala està inscrita des de 2014 en la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pla de securité alimentaire de la commune rurale de Markala» (en francés). Commissariat à la Sécurité Alimentaire. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 17 de novembre de 2016.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ «Markala, un pont historique entre li Mali et li Burkina - leFaso.net, l'actualité au Burkina Faso». lefaso.net. Consultat el 19 de novembre de 2016.
  4. ↑ «L'aparició de caraces i porritos de Markala - patrimoni immaterial - Sector de Cultura - UNESCO». www.unesco.org. Consultat el 19 de novembre de 2016.

Enllaços externs

Commons


Referències