Mapeado de fotons
El concepte de Mapeado de fotons (en anglés Photon mapping) va ser introduït per Henrik Wann Jensen en juny de 1996. Ell, de la mateixa manera que els que es dediquen a l'informàtica gràfica, va tindre la necessitat d'un algoritme que fora capaç de renderizar imàgens de geometria complexa en allumenament global; un algoritme que fora capaç de manejar qualsevol tipo de geometria i de BRDF (Bidirectional reflectance distribution function).


Mapeado de Fotons (Photon Mapping)
En aquella época, estava de moda el càlcul de radiosidad basat en elements finitos (irradiance maps).
Els métodos de radiosidad tenen problemes en els BRDF especulares i són massa costosos quan la geometria es complica massa.
Varen aparéixer alternatives als elements finitos en forma de tècniques multipaso, illumination maps i les tècniques de ray tracing basades enterament en Mont Carlo.
La millor alternativa sense dubte va ser l'última d'elles, pero provocava cert soroll en l'image per la varianza dels resultats. Eliminar este soroll presenta un sobrecoste massa gran.
El mapejat de fotons va ser desenrollat per Jensen com una alternativa a les tècniques de traçat de rajos basades enterament en Mont Carlo. El fi era obtindre les mateixes ventages pero en un método més eficient que no sofrira complicacions pel soroll.
Per a això sembla correcte pensar que cal usar el mateix algoritme basat en el traçat de rajos i ademés cal procurar un algoritme eficient de transport de la llum en l'escena ya que tant les llums com l'observador són part primordial de la síntesis d'imàgens. També volem utilisar tècniques de Mont Carlo vistes anteriorment pero en la certea de que la component de radiació es manté suau a lo llarc de grans regions per a la majoria dels models. Per a estes regions sembla raonable puix, almagasenar i reutilisar l'informació extreta sobre el seu allumenament. I tot això sense dividir les superfícies en trossos finitos, volem que el nostre model manege qualsevol tipo d'objecte.
La primera idea per a solucionar el problema és puix, la de desacoplar la representació de l'allumenament de la geometria. Açò nos permet tant manejar geometria arbitrària com a models complexos.
La segona idea és que l'allumenament en l'escena pot ser almagasenada com a punts en una estructura de senyes global, el mapa de fotons, en anglés photon map. Moltes alternatives als punts varen ser considerades pero totes fallaven en una de les tres condicions: capacitat de representar qualsevol tipo d'allumenament, estar desacoplado front a la geometria i ser compacte. Per això els punts són la manera més flexible possible de manejar superfícies de qualsevol tipo de BRDF. Estos punts ademés de la seua posició almagasenaran també informació sobre la direcció d'incidència de la llum i atres factors que nos facilitaran els càlculs.
El mapa de fotons pot entendre's com una caché de camins de llums en un traçat de camins (path tracing) direccional i podria ser utilisat certament per a tal método. Pero també pot usar-se en un método diferent d'estimació de l'allumenament basat en l'estimació de densitat. Esta estimació de densitat té la ventaja que el seu error és d'una freqüència molt més baixa que el que es dona en els tradicionals métodos de Mont Carlo.
El método d'estimació de densitat és molt més ràpit que un trazador pur basat en Mont Carlo. No obstant paguem el preu d'utilisar una estimació de densitat i per tant un método que no nos donarà sempre un rendiment correcte, i que sempre dependrà de que per a que convergixca més a la solució correcta es deuran almagasenar i utilisar quants més fotons millor.
Usarem el nom 'Mapeado de fotons' per a designar l'algoritme que genera, almagasena i usa l'allumenament com a punts, i el 'Mapa de fotons' com l'estructura usada per a processar estos punts. Aixina mateix,, el 'Traçat de fotons' serà la tècnica usada per a generar els punts que representen l'allumenament en el model.
El método del mapejat de fotons és un método de dos passos a on els passos són:
- Traçat Fotònic (Photon Tracing), construir el mapa de fotons traçant fotons des de les llums i per mig de l'escena.
- Radiació estimada (Radiance Estimate), estimar la radiació produïda en un punt de l'escena per mig d'estimació de densitat.
Aixina el mapa de fotons serà construït usant 'Traçat fotònic' a on els fotons són emesos des de les llums i almagasenats en interactuar en les superfícies del model. Una volta construït el mapa de fotons ho utilisarem per a calcular la llum radiada.
Traçat Fotònic (Photon Tracing)
El traçat fotònic és el procés d'emetre fotons des de les fonts de llum i traçar-los per mig de l'escena. Esta serà la tècnica usada per a construir el mapa fotònic. Anem a vore cóm els fotons són generats en les fonts de llum i cóm podem seguir el seu recorregut en l'escena de forma eficient. Sent açò la base per a construir un bon mapa de fotons.
Vore també
- Realistic Image Synthesis Using Photon Mapping
- Mapeado de textures
- Mapeado normal
- Mapeado topològic
- Mapeado per paralaje
- Mapeado per desplaçament
- Mapeado de textures
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapeado de fotones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.