Llibre dels fets

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Llibre dels feyts, de títul original Libre dels feyts del rey en Jacme (Llibre dels fets del rei en Jaume), també denominat Crònica de Jaume I és la primera de les denominades quatre grans cròniques de la Corona d'Aragó. Pareix ser que la conquista de Mallorca (1229) va impulsar la seua redacció. Jaume I va morir en l'any 1276, per lo que l'obra devia estar pràcticament acabada poc abans. No obstant, les còpies que han aplegat fins als nostres dies són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de l'any 1343).

En el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I se conta la vida de Jaume I des del seu naiximent fins a la seua mort. Jaume I va regnar més de xixanta anys i va conquistar tres regnes (Mallorca, Valéncia i Múrcia) i va gojar d'una vida molt completa. Jaume I es dedica a relatar sobretot els fets d'armes. La conquista de Mallorca, en la seua joventut, és a la que li dedica més espai, despuix serà el Regne de Valéncia i més tart, el Regne de Múrcia. També conta uns atres episodis relacionats en la seua vida familiar com el rei Sancho de Navarra, les sublevacions dels mudéixars valencians o el seu gendre, Alfons X de Castella. Va ser redactat molt posteriorment als fets ocorreguts. Jaume I, va dictar els fets ajudant-se d'atra persona, possiblement d'un escrivent, i també en l'ajuda dels documents de la seua Cancelleria.

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I, es dividix en quatre parts:

1208 - 1228
1228 - 1240
1242 - 1265
1265 - 1276

CitesEditar

Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica: "E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312). Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairen, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'.

Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana per Francesc Moreno (1995)

Des de fa decades, el catalanisme ha escrit l'historia bassant-se en les quatre croniques: Llibre dels fets (de Jaume I), Cronica de Bernat Desclot (de Pere II), Cronica de Ramón Muntaner i Cronica de Pere IV (el Ceremonios); les croniques són relats lliteraris que busquen engrandir les gestes de qui les encarregave o directament les dictave (Jaume I), barrejaven informacio real en atra exagerada quan no falsa, per lo tant, sent ferramentes molt importants per als investigadors, es necessari contrastar l'informacio que d'elles traem, en documents coetaneus i aixina arribar a la veritat historica.

Privilegi de trasllat de la Vila de Castello, per Domingo Gimeno Peña

Enllaços externsEditar

Commons