El llac Alakol (Plantilla:Lang-kk, «llac de colors») és un llac salino endorreico de Kazakhstan, localisat en les províncies d'Almaty i Kazakhstan Oriental, a uns 180 km a l'est del llac Baljash, pròxim a la frontera chinenca, en la regió autònoma uigur de Xinjiang. Té una superfície de 2650 km², una profunditat màxima de 54 m i un volum de 58,6 km³. El seu altitut és de 347 m sobre el nivell de el mar

Erro al crear miniatura:
Llac Alakol

El llac és l'extensió noroest de la regió coneguda com la Porta de Zungaria (pas d'Alataw), una vall estreta que conecta les terres altes del sur de Kazakhstan en l'àrit noroest de China. La Porta de Zungaria és una vall de falla, en el que el fondo es troba entre 350-450 m i els picos de les montanyes de Zungaria apleguen als 4.463 m. Dos palmitos aluvials, ben definits, són visibles en rieres de montanya tallats a través del paisage de falla (en el costat suroest del llac).

El llac Alakol té una conca de drenage de 65.200 km² i rep aigua periòdicament del riu Urdzhar en l'extrem nort del llac. Unes terres baixes, pantanosas, conecten l'extrem noroest del llac Alakol en el llac Sasykkol (en l'image de satèlit, de color més clar, en la part superior central).

El Santuari de l'Estat Alakol ha segut creat per a protegir l'àrea del llac i és un lloc important de reproducció i anidació per a les aus de varis chapulls, en particular de la molt rara gavina relíquia (Ichthyaetus relictus). En l'illa Piski hi ha bandades de flamencs i 40 espècies d'aus distintes.[1]

L'illa més gran del llac és Ul'kun-Aral-Tyube, que es troba en el centre del llac.[2]

L'activitat agrícola en esta regió àrida es llimita a les àrees a on hi ha disponible una humitat adequada, principalment a lo llarc de caixers efímers de rius i en les deltes i palmitos aluvials.

La cultura Alakul de l'Edat del Bronze estava localisada en la regió general del llac. A mitat del I el llac Alakol va marcar l'extrem oriental de l'estat de Kangar, que es mostra en els mapes chinencs del territori occidental.

Notes

  1. ↑ Piski Island
  2. ↑ «Ul'kun-Aral-Tyube Island». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2020. Consultat el 22 de febrer de 2011.