Josep Lluís Sirera Turó (Valéncia, 1954-Valéncia, 8 de decembre de 2015) va ser un dramaturc i catedràtic d'història del teatre espanyol, vicerrector de l'Universitat de Valéncia.[1]

Biografia

Era llicenciat en Història, doctor en Filologia Hispànica i catedràtic d'Història del Teatre Espanyol especialisat en época migeval i en els sigles XIX a XXI. Va ser autor de numerosos artículs sobre gèneros populars del teatre espanyol com el melodrama, el sainete i la sarsuela, aixina com estudis especialisats en l'escritura i la pràctica teatral contemporànea: Moma teatri (1982-2002), Vint anys de coherència (2003), Ananda Dansa, Del ball a la paraula (2007) i Xarxa teatre: 25 anys sense fronteres (2008), estos dos últims en colaboració en l'autora Remei Miralles.

Obra

Com a dramaturc, va publicar, en colaboració en el seu germà major Rodolf Sirera, numeroses obres de teatre, com Homenatge a Florentí Montfort (1974), Cavalls de mar (1988), Silenci de negra (2000), El dia en que Bertolt Brecht va morir en Finlàndia (2002) o Benedicat (2006).[2]

També va ser guioniste en diverses séries dramàtiques per a televisió, com en Canal 9 (Herència de sang, A flor de pell), Tv3 (Setze dobles) i Telecinco (El súper). En els seus últims anys va ser editor de diàlecs de la série Amar en temps regirats.[3]

Algunes de les seues obres dramàtiques han segut posades en escena per Assaig, el grup de teatre universitari principal de l'Universitat de Valéncia.[4]

  • Homenatge a Florentí Montfort, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1972. 2.ª edició íntegra, aneu. 1983.
  • El brunzir dels abelles, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 1976.
  • El còlera dels déus, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 3 i 4, Valéncia, 1979.
  • El capvespre del tròpic, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia,1980.
  • El brunzir dels abelles, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona

Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1988.

  • La partida, coescrita en Rodolf Sirera. Gràfiques Estil, Ajuntament d'Alacant, Alacant, 1991.
  • Cavalls de mar, coescrita en Rodolf Sirera. Pagès Editors, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992.
  • El triomf de Tirant, coescrita en Rodolf Sirera. Institut Valencià d'Estudis i Generalitat Valenciana, Valéncia, 1992.
  • El brunzir dels abelles, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1993.
  • Cavalls de mar. coescrita en Rodolf Sirera. SGAE, Madrit, 1993.
  • La ciutat perduda, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 1994.
  • Silenci de negra, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 2000.
  • El triomf de Tirent, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira,2000.
  • La Gran Semíramis, dramatúrgia del text de Cristóbal de Virués. Assaig de Teatre nº32, Barcelona, 2002.
  • La partida, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira, 2005.
  • Benedicat, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 2006.
  • El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita en Rodolf Sirera. Universitat de Valéncia, Valéncia, 2006.
  • El teatre contemporani és cosa de vells. En Contemporàneu / Contemporani. Colecció Teatre XXI, Universitat de Valéncia, 2014.
  • Onze dríblings i un offside. "Els teus colors són els meus", Valéncia, Editorial Carena, 2010, pp, 247-261. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.
  • Barraques. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.
  • Barri lingüístic, inèdita.
  • París, anys 60, coescrita en Rodolf Sirera inèdita.

Càrrecs en l'Universitat

Com a professor de l'Universitat de Valéncia, havia ocupat càrrecs de responsabilitat, aplegant a ser vicedecà de la Facultat de Filologia (1986-1987), decà de la mateixa Facultat (1987-1989), director del Departament de Filologia Espanyola (1992-1995), director del Servici de Biblioteques i Documentació (2002-2006), i vicerrector de Cultura de la UV des de 2010 a març de 2011.[5]

Premis i reconeiximents

Estos són:[6]

  • 1971: Premi Ciutat d’Alcoy de teatre, per Homenatge a Florentí Montfort.
  • 1976: Premi Carlos Arniches de teatre català, per El còlera dels déus.
  • 1977: Premi Ciutat d’Alcoy de teatre, per El capvespre del tròpic.
  • 1977: Premi Crítica Serra d’Or de teatre, per El brunzir dels abelles.
  • 1981: Premi Crítica del País Valencià, per El capvespre del tròpic.
  • 1982: Premi Crítica del País Valencià, per Passat, present i futur del teatre valencià.
  • 1988: Premi Teatre principal de Palma, per Cavalls de mar.
  • 1989: Premi Crítica Serra d’Or de teatre, per Cavalls de mar.
  • 1993: Premi Born de teatre, per La ciutat perduda.
  • 1995: Premi Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per La ciutat perduda.
  • 2000: Premi A la nostra marxa. Lletres valencianes.
  • 2002: Premi de la Crítica del Escriptors Valencià de Teatre, per Silenci de negra.
  • 2002: Premi Pensat i Fet, llibret de falla.
  • 2010: Premi AAPV Millor aportació teatral, per Zero responsables.
  • 2010: Premi al vicerectorat de la Universitat de Valéncia.
  • 2016: Premi Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arts escèniques i audiovisuals.
  • 2016: Premi de la Crítica Lliterària Valenciana a la seua trayectòria crítica concedit per l'Associació Valenciana d'Escritors i Crítics Lliteraris (CLAU)
  • 2016: Premi José Estruch de teatre, a l'investigació acadèmica valenciana en arts escèniques.

Vore també

Referències

Enllaços externs