José Morant "Meló"
| José Morant Fuentes | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Deportiste i cambrer | ||
| Naiximent: | 1900 | ||
| Lloc de naiximent: | Novelda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | juny de 1967 | ||
| Lloc de defunció: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Morant Fuentes, conegut com "Meló" o "El Meló", (Novelda, 1900 - † Alacant, juny de 1967) fon un deportiste i cambrer valencià, aficionat a les carreres, a l'atletisme de fondo.
BiografiaEditar
José Morant començà a aficionar-se a córrer sent encara adolescent. Participava en carreres populars, a on demostrava una gran resistència. Encara que la majoria de voltes corria pel seu conte, anant d'un poble a un atre en la província alacantina.
En algun moment de la seua vida es va mudar a Elig, a on es va casar en Carmen Martínez (filla del torero alacantí Julio Martínez ‘Templaíto’ i despuix es va traslladar a la ciutat d'Alacant.
No va abandonar l'atletisme i va seguir participant en tot tipo de carreres de resistència, obtenint algunes victòries. Solia assistir a les competicions populars de les festes locals dels pobles alacantins. A voltes competia en el soport de la Societat Deportiva Marina d'Alacant o d'alguna empresa o diari local. Se li solia conéixer com "El Meló" o "Meló".
Es va especialisar en grans travessies com Alacant-Elig-Santa Pola, Calp-Teulada-Moraira o Alacant-Múrcia. En algunes d'elles va trencar récorts de marques i la seua fama es va acréixer. Acabà per recórrer-se pràcticament tota la Península Ibèrica corrent.
En l'any 1926 fon rebut en Madrit pel llavors cap d'estat Miguel Primo de Rivera, despuix d'anar corrent des d'Alacant. També participà representant a la Federació d'Atletisme en la Cent Quilómetros d'Espanya. En Alacant es va popularisar l'expressió “Corres més que El Meló”.
En 1930 es va organisar la primera Volta a Peu de la Regió Valenciana, de 13 etapes. El Meló va acabar el tercer.
A l'any següent se li va encarregar una marcha fins a França junt a l'atleta valencià Lora. El seu objectiu era aplegar a Menton, la ciutat a on estava enterrat l'escritor Blasco Ibáñez. Abdós corredors li varen posar una corona de flors en la bandera republicana en la seua tomba.
En aquella época "El Meló" a penes tenia rival en l'atletisme de fondo i guanyava pràcticament totes les marches. Diuen que inclús en Madrit va aplegar a guanyar-li a un afamat cavall corredor.
Encara que els anys varen seguir passant, i en l'any 1941 va acabar per separar-se de la seua dòna, "Meló" no va parar de córrer en tota la seua vida. No solament corria grans marches, sino que participava en carreres en Alacant, aixina com en competicions que es programaven en l'Estadi Bardín per a amenisar la prèvia dels partits de l'Hèrcules. Una de les ocasions va aplegar a córrer al costat d'un automòvil, donant la volta a l'herba.
Cap als anys 50 se li va rendir un homenage en la Plaça de Bous, quan va eixir al rogle durant l'intermig d'una correguda. Els seus últims anys varen ser els més difícils. Quan va alcançar la xixantena "El Meló" ya no tenia les condicions com per a seguir vivint de les seues marches atlètiques. Fon llavors que Pedro Fuster (el popular ‘Peret’) li donà un treball en la seua orchateria de l'Esplanada.
Fallí de càncer de gola, a l'edat de 67 anys.
Dits valenciansEditar
En el Regne de Valéncia és molt famosa l'expressió: "Corres més que Meló".