Haenyeo
Haenyeo () és un terme coreà per a referir-se a les dònes buceadoras de l'illa surcoreana de Jeju. Són conegudes pel seu esperit independent, férrea voluntat o determinació, i representen l'estructura familiar semi-matriarcal d'esta illa coreana. En l'actualitat constituïxen un dels principals símbols turístics i culturals de Corea.[1]


La cultura que rodeja a les haenyeo de Jeju va ser considerada Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat per l'Unesco en 2016.
Història
La tradició de les buceadoras de Jeju es remonta a l'any 434.[2] Originalment, este tipo de buceig era una professió exclusivament masculina, en l'excepció de les dònes que treballaven junt als seus marits.[3] No va ser fins al XVII que va aparéixer la primera menció escrita de les buceadoras, en una monografia sobre la geografia de Jeju que les descriu com jamnyeo (lit., «dònes buceadoras»).[3] En el XVIII les buceadoras, que para llavors eren denominades comunament com haenyeo, va superar en número als bucejadors varons.[4][5] Una atra explicació d'este fenomen és la condició fisiològica femenina: les dònes tenen un major greix subcutàneu i un llindar de tremolació més alta que els hòmens, fent-les més aptes per a soportar aigües fredes.[3] Un document del XVIII va registrar l'imposició d'un tribut de pagament en espècie d'Haliotis secs, factor que va obligar a moltes dònes a bucejar en aigües fredes en busca d'este tipo de molusc.[4]
Ya que el buceig en la mar es va acabar convertint en una indústria pràcticament dominada per les dònes, moltes de les haenyeo varen substituir posteriorment als seus marits com a principal sostingues de la família.[4][6] Esta tendència es va incrementar especialment en acabant de que Coreja es va convertir en una colónia japonesa i el buceig es va convertir en una activitat molt més lucrativa.[7] Fins al periodo anterior a la colonisació japonesa, bona part de les captures que realisaven les buceadoras eren entregades a les autoritats de Choson com un tribut.[7] No obstant, quan els japonesos es varen instalar en Corea varen abolir esta tradició, permetent que les haenyeo pogueren vendre les seues captures en el mercat lliure i pogueren traure beneficis.[7] Ademés, els comerciants japonesos i coreans contractaven a les buceadoras per a que treballaren per a ells en Japó o en el continent coreà com a treballadores assalariades, contribuint a millorar enormement la seua situació financera. Des de 1903 les haenyeo varen escomençar a ser contractades per a treballar en Japó, a on varen coexistir en les ama nipones; cap a 1937 el número de haenyeo que bucejaven en aigües japoneses era de 1601 dònes.[4] En Yeonpyeong-ri —una illa propenca a Incheon, a on treballen moltes haenyeo— els seus salaris constituïen, com a promig, un 40-48 % dels ingressos totals d'una família típica de la zona.[7] La posició preeminent de les buceadoras en l'economia de Jeju i en les unitats familiars varen continuar tenint una certa importància inclús despuix de la colonisació japonesa. Al començament de la década de 1960, per eixemple, les recolecció de les haenyeo representaven el 60 % dels ingressos peixquers de Jeju, mentres entre els marits existien importants taxes de desocupació.[5][8]
Época recent
Des d'eixe periodo, no obstant, l'indústria de les haenyeo va entrar en decliu. De la mateixa manera que va ocórrer en tota Corea, en la pròpia illa de Jeju l'estructura econòmica va canviar i per a 1978 el turisme havia superat als sectors econòmics tradicionals, com l'agricultura. Esta circumstància va tindre un impacte considerable en el número de buceadoras. Per l'aument d'alternatives a lo que constituïa un treball dur i penós, moltes dònes varen abandonar l'indústria de la peixca subaquàtica. Entre 1965 i 1970 el número de buceadoras va caure en picada, passant de 23 081 a 14 143.[7] Més amolador va resultar per a l'indústria de les haenyeo el fet de que les noves generacions es deslligaren pràcticament d'este món, en obrir-se'ls millors oportunitats econòmiques.[9] L'absència de noves aspirants es va traduir en un progressiu envelliment. Per a 1970 el 31% de les buceadoras tenien 30 anys o menys, mentres que el 55% tenia una edat que anava dels 30 als 49 anys i solament el 14% tenien més de 50 anys; no obstant, en 2014 les sifres havien canviat radicalment: per a llavors el 98% de les buceadoras tenien una edat mija superior als 50 anys.[10]
A pesar d'este panorama, la situació ha canviat. En l'actualitat les haenyeo són considerades com un dels més valiosos tesors de Jeju. El govern coreà ha subsidiado l'adquisició d'equip per a les buceadoras i els ha otorgat drets exclusius per a la venda de marisc fresc.[5] Ademés, en març de 2014, el govern va solicitar a l'Unesco que anaren inscrites en la seua llistadel Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat,[5] lo que va succeir en 2016, baix la denominació La cultura de les buceadoras de l'illa de Jeju.[11]
Característiques
Tradicionalment, les chiques començaven a entrenar-se quan tenien onze anys. Ho feyen bucejant en aigües poc profundes, treballant a la seua manera fins a alcançar majors profunditats. Despuix d'uns sèt anys d'entrenament, una chica ya era considerada un haenyeo de ple dret.[12]
Des dels seus inicis les buceadoras haenyeo han usat paraments de cotó en les seues immersions, pero des de la década de 1970 varen escomençar a utilisar de forma genèrica trages aquàtics.[13] Des de 1900 també es va adoptar l'ús d'ulleres de buceig, fet rellevant ya que fins a llavors la busca subaquàtica es realisava per mig de la visió natural, sense instruments i/o protecció.[14] L'ús dels moderns trages aquàtics també ha facilitat considerablement a les haenyeo el sumergir-se en aigües fredes.[14] L'introducció dels trages de neopreno va implicar que les buceadoras podien permanéixer en l'aigua de cinc a sis hores en una sola immersió, inclús durant l'hivern.[6]
Un estudi publicat en maig de 2025 va identificar en una mostra de trenta haenyeo (en una mija d'edat de 65 anys) algunes adaptacions fisiològiques i genètiques determinades en estes dònes per la pràctica durant generacions del buceig en apnea i aigües gèlides. Es va poder observar una bradicàrdia pronunciada durant el buceig, aixina com una variació en selecció positiva en un gen associat a la tolerància a la fredor.[15]
Els seus captures consistixen en abulones, closques, polps, ariçons de mar, ascidias o algues pardas, aixina com distints tipos de sargazos, ostres, almoines marines, etc.[16][7][17]
Galeria
Cine i televisió
La vida i el treball de les haenyeo s'han representat en freqüència en el cine i la televisió no solament del seu país. A continuació alguns dels títuls més representatius:
- My Mother, the Mermaid, película de 2004 que la seua coprotagonista va ser una haenyeo.
- Tamra, l'illa, série de televisió de 2007 ambientada en 1640.
- Swallow the Sun, série de televisió de 2009.
- Nicole Gormley, Lessons from Jeju, curtmetrage documental de 2020.[18]
- El nostre horisó blau, série de televisió de 2022 a on varis dels personages són buceadoras.
- De regrés en Samdal-ri, série de televisió de 2023.
- Sue Kim, Les últimes dònes de la mar, documental produït per Malala Yousafzai per a Apple TV+, estrenat en el Festival Internacional de Cine de Toronto de 2024.[19]
- Si la vida et dona mandarinas..., série de televisió de 2025 (Netflix).
Vore també
Referències
- ↑ Méndez, Rafael. «Un matriarcat baix l'aigua», El País, 12 de setembre de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2016.
- ↑ Hong, 1965, p. 100.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hong, 1965, p. 101.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Lee i Lee, 2014, p. 1.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Sang-Hun, 2014.
- ↑ 6,0 6,1 Byun i Kang, 2015, p. 533.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Gwon, 2015.
- ↑ Hong, 1965, pp. 99-112.
- ↑ Lee, 2011.
- ↑ Lee i Lee, 2014, p. 2.
- ↑ «La cultura de les haenyeo (buceadoras) de l'illa de Jeju» (en es). UNESCO World Heritage Centre. Unesco. Consultat el 27 de febrer de 2017.
- ↑ Hong, 1965, p. 102.
- ↑ Lee i Lee, 2014, p. 1-2.
- ↑ 14,0 14,1 Lee i Lee, 2014, p. 5.
- ↑ Aguilar-Gómez, Diana; Bejder, Jacob; Graae, Jonathan; Ko, Yelin(2025-05-02).«Genetic and training adaptations in the Haenyeo divers of Jeju, Korea».Cell Reports.0(0)ISSN 2211-1247.doi:10.1016/j.celrep.2025.115577.Consultat el 2025-05-06.(en anglés)
- ↑ Hong, 1965, p. 106.
- ↑ Lee i Iwasa, 2011.
- ↑ Peach, Yellow (2020-06-18). «Learning the Lessons from Jeju with Filmmaker Nicole Gormley» (en en-gb). BASE Magazine. Consultat el 2024-10-17.
- ↑ Jiménez, Eneko Ruiz (2024-10-16). «Les yayes que cada dia es juguen la vida en la mar en un treball a punt de desaparéixer» (en es). El País. Consultat el 2024-10-17.
Bibliografia
- Byun, Kyeonghwa; Kang, Eun-Jung (Setembre de 2015). Spatial Transformation and Functions of Bulteok as Space for Haenyeo on Jeju Island, Korea.
- Hong, S.K. (1965). «Hae-nyo, the diving women of Korea», Rahn, H. (ed.). Physiology of Breath-Hold Diving and the Ama of Japan, National Academy of Sciences - National Research Council, pp. 99-112. ISBN 0-309-01341-0.
- Gwon, Gwi-Sook (2015). Changing llabor processes of women's work: the haenyo of Jeju Island.
- Llig, Joung-Hun; Iwasa, Yoh (2011). Tourists and traditional divers in a common fishing ground.
- Llig, Joo-Young; Llig, Hyo Hyun (2014). «Korean Women Divers 'Haenyeo': Bathing Suits and Acclimatization to Cold», Journal of the Human-Environment System (vol. 17), Seoul National University.
- Sang-Hun, Choe. «Hardy Divers in Korea Strait, ‘Siga Women’ Llaure Dwindling», The New York Times, 29 de març de 2014.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Haenyeo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haenyeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.