El Gran Châtelet (en francés: Grand Châtelet) de París va ser una fortalea construïda per Louis VI, en la vora dreta del Sena, en la desembocadura de la rue Saint-Denis. Va ser demolit a principis del XIX i va ser substituït per l'actual lloc de la Plau du Châtelet. Albergava la sèu de la policia, les masmorres i de la primera morgue de la capital.

Grand Châtelet
Per a atres usos d'este terme vore Châtelet.
El Gran Chatelet era, despuix de l'horca de Montfaucon, l'edifici més sinistre de París, tant per la seua fisonomia i el seu destí com el seu veïnat, que va fer este barri l'entorn més fétido[N 1] de la capital. Li Grand-Châtelet fut, après li gibet de Montfaucon, l'édifice li plus sinistre de Paris, tant parell sa physionomie et sa destination que parell són voisinage qui faisait de ce quartier l'endroit li plus fétide de la capitale[1]

Des del IX, els accessos als dos ponts que conectaven la île de la Vaig citar de París en les riberes del Sena, estaven protegits per dos châtelets, primer en fusta, despuix en pedra: el Gran Châtelet, al nort, per a protegir l'accés al Gran Pont (ara el Pont au Change); i el Petit Châtelet, cap al sur, per a protegir l'accés al Petit-Pont.[2] En París, quan s'utilisa el nom de «Châtelet» sense més detalls, sempre és el Gran Châtelet.

Història

 
Li Grand Châtelet de Paris.
 
Li Grand Châtelet de Paris vers 1800.
 
Li Pont au Change peint en 1756 depuis li Pont Notre-Dame parell Raguenet.
 
Derrocament del Grand Châtelet en 1808.

Des del IX l'Illa de la Vaig citar, en París, estava rodejada de muralles flanquejades per torres irregulars, totes elles de fusta. Es podia accedir a la ciutat per dos ponts. Un al nort, a on es troba actualment el Pont au Change, i un atre en el sur en el lloc del Petit Pont. Les entrades d'estos dos ponts estaven ya, i provablement abans d'eixa época, defeses per uns castilletes; un, el del nort es dia el gran Châtelet, l'atre, el del sur, el chicotet Châtelet. El gran Châtelet era una fortalea casi quadrada en un pati en el centre i portes encobertes. En abdós ànguls hi havia dos torres que custodiaven els arravals. El chicotet Châtelet no era, en realitat, més que una porta, en una estància en els baixos i dos torres a cada costat.

Durant l'Antic Règim

Reconstruït en pedra despuix de les incursions normandes, el gran Châtelet va resultar inútil en construir-se la fortalea que va fer erigir Felipe Augusto. El gran Châtelet va ser adjudicat, llavors, al prebostazgo de París, a càrrec de la policia i de la justícia criminal, en presons i sales de tortura. El Châtelet de París es va dividir en el gran i chicotet Châtelet fins a 1780. La presó del chicotet Châtelet va ser reemplaçada per la Prison de la Force.

Vore també

Notes

  1. ↑ L'odeur pestilentielle provenait à la fois dones cadavres déposés dans la morgue et de la proximité dones boucheries (en face), dones triperies (rue de la triperie à gauche) et dones poissonneries (rue Pierre à Poisson à droite)


Referències

  1. ↑ Jacques Hillairet, Connaissance du vieux Paris, Éditions Princesse, 1954, p. 83.
  2. ↑ Viollet-li-Duc, Encyclopédie médiévale, G. Bernage, 1978, t.1, p.317.