Gallu

Els gallu o galla són dimonis de l'inframon, segons l'antiga mitologia de Mesopotàmia.

Alguns texts enumeren als galla com sèt dimonis, açò és, sèt esperits malignes que assolen la terra i que en ocasions són descrits en formes taurines.​

La principal funció d'estos sers era la de dur als esperits humans i deus a l'inframon. Aixina, per eixemple, en el poema del Descens d'Inanna als inferns, estos dimonis perseguixen i flanquegen a la deesa Innana quan escapa del món inferior i són ells, també, els qui arrastren ahí a Dumuzi quan aquella ho condena.​

Referències

• Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America. pp. 359-361
• Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
• Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
• Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
• Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

Bibliografia

• Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
• D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
• González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
• Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
• Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8