Francesc Geroni Simó
| Francesc Geroni Simó | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Iglésia de Sant Miquel, Valladolit | |||
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Religiós | ||
| Naiximent: | 1578 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1612 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Francesc Geroni Simó (Valéncia, 1578 - † 1612), fon un capellà de la parròquia de Sant Andrés, en la ciutat de Valéncia, i la seua fama de santitat, produïda a partir de la seua mort, donà lloc a un encarniçat debat entre els sectors partidaris de la seua beatificació, «simonistes», i els que s'oponien, especialment des de les órdens mendicants.
La disputa donà lloc, ademés de llibres, panflets i pasquíns, a una extensa producció iconogràfica, a la que va contribuir entre atres Francesc Ribalta.
Miguel de Molinos fon l'encarregat de postular la seua beatificació, finalment fracassada, lo que el va portar a Roma, en l'any 1665.
El Pare Simó, com se li coneixia popularment, va dur una vida d'ascetisme i penitència, experimentant estigmes i visions. La seua mort en olor de santitat va conduir a que s'iniciara immediatament el seu procés de canonisació, dirigit pels franciscans.
Encara que la seua beatificació finalment no va tindre èxit, la figura de Francesc Geroni Simó va deixar una marca significativa en l'història religiosa i cultural de Valéncia.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francesc Geroni Simó.