L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Festuca dolichophylla


Festuca dolichophylla, chillihua, és una espècie botànica de gramínea cespitosa, dura, salificada, de la família de les Poaceae.

Festuca dolichophylla (Festuca dolichophylla)

Descripció

Té rizomes no allargats. Tallos de 50-90 cm d'altura, glabros a escabrosos. Baïnes escabrosas, pajizas, no fibrosas, els màrgens lliures; aurícules absents; lígula d'1.8-2.7 mm, ciliolada, en extensions laterals fins a 3 mm; làmines 10-20 cm x 0.8-1.4 mm, involuta i permanentment enrolladas, escabriúsculas en el envés i el fes; esclerénquima abaxial en traves per baix dels fas vasculars i illots irregulars discontinus entre els fas vasculars; esclerénquima adaxial en traves per damunt dels fas vasculars més grans, absents per damunt dels fas vasculars més menuts; cèlules buliformes no evidents. Panícules 12-20 x 3-7 cm, obertes, laxas, alguna cosa nutantes; eix escabroso; branques més inferiors 6-10 cm, solitàries o pareadas, ascendents a palesos, nuetes en l'1/2 inferior; pedicels escabriúsculos. Espiguillas 12-13 mm; gluma inferior 4.5-5 mm, lanceolada, 1-nervia; gluma superior 5.7-6.2 mm; lemes 6-7.2 mm, escabrosas, diminutamente 2-denticulades, les arestes 0.1-1 mm; anteres 2.6-3.3 mm; ovari glabro.[1]

Distribució i hàbitat

És endèmica de Costa Rica, Panamà, Bolívia, Chile, Argentina, Colòmbia, Equador, Perú, a on es troba en páramo, ales obertes en cendres volcàniques, a una altitut de 3000-3400 metros.

Taxonomia

Festuca dolichophylla va ser descrita per Jan Svatopluk Presl i publicat en Reliquiae Haenkeanae 1(4–5): 258. 1830.[1]

Etimologia

Festuca: nom genèric que deriva del llatí i significa talle o bolva de palla, també el nom d'una mala herba entre l'ordi.[2]

dolichophylla: epítet latino compost que significa "en els fulls del gènero Dolichos.

Sinonímia
  • Diplachne scirpifolia J.Presl
  • Festuca buchtienii Hack.
  • Festuca cajamarcae Pilg.
  • Festuca carazana Pilg.
  • Festuca distichovaginata Pilg.
  • Festuca horridula Pilg.
  • Festuca inarticulata Pilg.
  • Festuca laeteviridis Pilg.
  • Festuca lasiorrhachis Pilg.
  • Festuca pflanzii Pilg.
  • Festuca scirpifolia (J. Presl) Kunth
  • Festuca setifolia Steud. ex Griseb.
  • Festuca subulifolia Benth.
  • Festuca tarmensis Pilg.
  • Festuca weberbaueri Pilg.
  • Poa dactyloides Kunth[1][3][4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Festuca dolichophylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de decembre de 2013.
  2. ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2010.
  3. ↑ Festuca dolichophylla en PlantList
  4. ↑ «Festuca dolichophylla en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 de decembre de 2013.

Bibliografia

  1. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Darbyshire, S.J., R. J. Soreng, D. Stančík & S. D. Koch. 2003. Festuca. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): IV. Subfamily Pooideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 48: 312–368. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  3. Davidse, G. 1994. 27. Festuca L. 6: 223–227. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  2. Fernández, M., M. Mercat O., S. Arrázola Rivero & I. Martínez. 2001. Estructura i composició florística d'un fragment boscós de Polylepis besseri Hieron. subsp. besseri en Sacha Loma. Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 9: 15–27.
  3. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Franquemont, C., T. C. Plowman, I. Franquemont, S. R. King, C.J. Niezgoda, I. W. Davis & C. R. Sperling. 1990. The ethnobotany of Chinchero, an Andean community in southern Peru. Fieldiana, Bot., n.s. 24: 1–126.
  5. Hitchcock, A. S. 1927. The grasses of Equador, Peru, and Bolívia. Contr. O.S. Natl. Herb. 24(8): 291–556. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  6. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Equador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  7. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  8. Clayton, W.D., Harman, K.T. i Williamson, H. 2006. GrassBase - The Online World Grass Flora. http://www.kew.org/data/grasses-db.html.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Festuca_dolichophylla&oldid=1410525»