Estàtica comparativa

En economia, la estàtica comparativa és la comparació de dos resultats econòmics diferents, abans i despuix d'un canvi en algun paràmetro exógeno subjacent. Com un estudi de l'estàtica que compara dos diferents estats d'equilibri, en acabant de que el procés d'ajust (si ho hi ha). No és estudiar el moviment cap a l'equilibri, ni el procés de canvi en sí.

En este gràfic, l'estàtica comparativa mostra que un aument de la demanda provoca un aument de preu i de cantitat. La comparació de dos estats d'equilibri, d'estàtica comparativa no descriu cóm els auments ocorren.

Estàtica comparativa s'utilisa comunament per a estudiar els canvis en l'oferta i la demanda en l'anàlisis d'un sol mercat, i per a estudiar els canvis en la política monetària o la política fiscal en l'anàlisis de la totalitat econòmica. "Estàtica comparativa" el terme en sí és més comunament utilisat en relació en la microeconomía (incloent l'equilibri general d'anàlisis) que a la macroeconomia . Estàtica comparativa va ser formalisada per John Hicks (1939) i Paul A. Samuelson (1947) (Kehoe, 1987, p. 517), pero es presenten de forma gràfica a partir de per lo manco la década de 1870.

Per als models d'equilibri estable s'usen les taxes de canvi, com en el model neoclàssic de creiximent , comparant la part dinàmica que és la contraparte de l'estàtica comparativa (Eatwell, 1987).

Aproximació llineal

Els resultats d'estàtica comparativa es deriven generalment per mig de la teorema de la funció implícita per a calcular una aproximació llineal per al sistema d'equacions que definix l'equilibri, baix el supòsit de que l'equilibri és estable. És dir, si tenim en conte un canvi suficientment chicotet en algun paràmetro exógeno, podem calcular cóm cada variable endógena canvia usant solament les primeres derivades dels térmens que apareixen en les equacions d'equilibri.

Per eixemple, supongam que el valor d'equilibri d'alguna variable endógena x es determina per la següent equació:

$f(x,a)=0$

a on $a$ és un paràmetro exógeno. Llavors, a una aproximació de primer orde, el canvi en la $x$ causada per un chicotet canvi en $a$ deu satisfer:

$B\text{d}x+C\text{d}a=0$

Bibliografia complementària

John Eatwell et al., ed. (1987). "Comparative dynamics," The New Palgrave Dictionary of Economics, v. 1, p. 517. John R. Hicks (1939). Value and Capital. Timothy J. Kehoe, 1987. "Comparative statics," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 1, pp. 517-20.

• Andreu Mas-Colell, Michael D. Whinston, and Jerry R. Green, 1995. Microeconomic Theory.

Paul A. Samuelson (1947). Foundations of Economic Analysis.

• Eugene Silberberg and Wing Suen, 2000. The Structure of Economics: A Mathematical Analysis, 3rd edition.