Canvis

=== Unió Valenciana ===

=== Unió Valenciana ===

L'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]] i l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]], entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana. Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que varen culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia i la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]], la mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials. L'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència.

L'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]] i l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]], entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana. Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que varen culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia i la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]], la mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials. L'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència.  

 

(Secció per completar)

(Secció per completar)