Canvis

Llínea 59: Llínea 59:  
Els registres manipulats per Pròsper de Bofarull (1777-1859) del Llibre del Repartiment, no solament tenien per objecte maquillar que els catalans varen ser minoria en la conquista i repoblament del Regne de Valéncia per darrere d'aragonesos i navarresos. Pretenien ademés cimentar la preeminència de la llengua catalana sobre el valencià, donant a entendre que esta hauria sorgit com a influència del català, tal i com ho explica la filòloga María [[Teresa Puerto]], alumna d'Ubieto i autora del llibre ''Cronologia històrica de la Llengua valenciana'' (2007).
 
Els registres manipulats per Pròsper de Bofarull (1777-1859) del Llibre del Repartiment, no solament tenien per objecte maquillar que els catalans varen ser minoria en la conquista i repoblament del Regne de Valéncia per darrere d'aragonesos i navarresos. Pretenien ademés cimentar la preeminència de la llengua catalana sobre el valencià, donant a entendre que esta hauria sorgit com a influència del català, tal i com ho explica la filòloga María [[Teresa Puerto]], alumna d'Ubieto i autora del llibre ''Cronologia històrica de la Llengua valenciana'' (2007).
   −
Ademés, s'afegiria la desaparició del testament de [[Jaume I]] (Lligall 758) que establia els llímits dels regnes d'Aragó, Valéncia i Mallorca i del Comtat de Barcelona.
+
Ademés, s'afegiria la desaparició del testament de [[Jaume I]] (Lligall 758) que establia els llímits dels regnes d'[[Aragó]], Valéncia i [[Mallorca]] i del [[Comtat de Barcelona]]. Figurava en l'inventari pero el document no apareixia.  
    
L'importància d'estes manipulacions del sigle XIX cal emmarcar-les en el context del moment. Varen sorgir a la calor de la Renaixença catalana, moviment de la recuperació de la llengua catalana, del que la família Bofarull, sobretot Antonio Bofarull (1821-1892), va ser protagoniste indiscutible.
 
L'importància d'estes manipulacions del sigle XIX cal emmarcar-les en el context del moment. Varen sorgir a la calor de la Renaixença catalana, moviment de la recuperació de la llengua catalana, del que la família Bofarull, sobretot Antonio Bofarull (1821-1892), va ser protagoniste indiscutible.
26 027

edicions