Canvis

   

   

Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  

Des de [[1988]] el descobriment de [[Gamma Cephei Ab]], va confirmar una série de descobriments que s'han fet de planetes en òrbita al voltant d'estreles distintes del Sol.  Dels 267 planetes extrasolars descoberts en data novembre del [[2007]], la majoria d'ells tenen masses que són comparables o majors que [[Júpiter]]. Entre les excepcions s'inclouen una série de planetes descoberts en òrbita al voltant de les restes cremades d'estreles nomenades púlsars, com [[PSR B1257 +12]], els planetes en òrbita al voltant de les estreles: [[Mu Arae]], [[55 Cancri]] i [[GJ 436]], que són aproximadament de la grandària de [[Neptú]], i un sistema planetari que conté almenys dos planetes en òrbita al voltant de [[Gliese 876]].  

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per la qual cosa reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], la qual cosa fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

No està gens clar si els grans planetes acabats de descobrir se pareixen als jagants gaseosos en el [[Sistema Solar]] o si són d'un tipo de gas distint encara no confirmat, com l'amoníac o el carboneu. En particular, alguns dels planetes acabats de descobrir, coneguts com Jupiters calents, orbiten molt prop de les seues estreles pare, en òrbites quasi circulars, per la qual cosa reben molt més la radiació estelar que els jagants de gas en el [[Sistema Solar]], la qual cosa fa preguntar-se si són absolutament el mateix tipo de planeta. També hi ha una classe de Jupiters calents que orbiten tan prop de la seua estrela que les seues atmòsferes són llentament arrancades: els planetes Chthonianos.

   

   

Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar.  Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.

Diverses simulacions per ordenador d'estelar i formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària hauria segut expulsats a l'espai interestelar.  Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai han de ser classificats com a "planetes". No obstant, atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de la UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió.

En [[2005]], els astrònoms varen anunciar el descobriment de [[Cha 110913-773444]], la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en només set voltes la massa de [[Júpiter]]. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en [[2006]], els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, [[Oph 162225-240515]], que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de [[Júpiter]]; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és dir, per a que no siga una [[estrela]].

En [[2005]], els astrònoms varen anunciar el descobriment de [[Cha 110913-773444]], la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en només set voltes la massa de [[Júpiter]]. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una subnana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que hauria de ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en [[2006]], els astrònoms creïen que havien trobat un sistema binari dels objectes, [[Oph 162225-240515]], que els descobridors descriuen com "planemos", o "objectes de massa planetària". No obstant, els últims anàlisis dels objectes han determinat que les seues masses són majors que 13 masses de [[Júpiter]]; que és el llímit de massa que ha de tindre un planeta per a que en el seu núcleu no es produïxquen combustions termonuclears, és dir, per a que no siga una [[estrela]].