Canvis

4 bytes eliminats ,  10:45 24 jun 2016
sense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:  
Són numeroses les obres publicades sobre la vida del sant<ref>veu “José María Escrivá de Balaguer” en uiquipèdia.org</ref>, pero entre totes destaca, per la seua documentació i extensió, l'obra d'Andrés Vázquez de Prada, publicada en tres toms, entre 1997 i 2003<ref>Vázquez de Prada, Andrés (1997). El Fundador del Opus Dei, (I): ¡Señor que vea!. Ed. Rialp, Mdrid. Vázquez de Prada, Andrés (2002). El Fundador del Opus Dei, (II): ¡Dios y Audacia!. Ed. Rialp, Madrid. Vázquez de Prada, Andrés (2003). El Fundador del Opus Dei, (III): Los caminos divinos de la tierra. Ed. Rialp, Madrid.</ref>. D'esta obra extraem les principals notes biogràfiques.
 
Són numeroses les obres publicades sobre la vida del sant<ref>veu “José María Escrivá de Balaguer” en uiquipèdia.org</ref>, pero entre totes destaca, per la seua documentació i extensió, l'obra d'Andrés Vázquez de Prada, publicada en tres toms, entre 1997 i 2003<ref>Vázquez de Prada, Andrés (1997). El Fundador del Opus Dei, (I): ¡Señor que vea!. Ed. Rialp, Mdrid. Vázquez de Prada, Andrés (2002). El Fundador del Opus Dei, (II): ¡Dios y Audacia!. Ed. Rialp, Madrid. Vázquez de Prada, Andrés (2003). El Fundador del Opus Dei, (III): Los caminos divinos de la tierra. Ed. Rialp, Madrid.</ref>. D'esta obra extraem les principals notes biogràfiques.
   −
José María Escrivá Albás naix el 9 de giner de 1902 en el sí d'una família acomodada de Barbastro. La família viu les costums cristianes tradicionals i el chiquet assimila de manera natural la pietat i la doctrina cristiana. A lo llarc de la seua infància, Josepmaria experimenta acontenyiments adversor: la mort de tres germanes menors que ell en plena infància, als 9, 8 i 5 anys d'edat, en una época en qué la mortalitat infantil era elevada; i la ruïna de l'empresa que encapçalava son pare, a finals de 1914, en el clima de recessió econòmica general que es vivia en aquells temps. Son pare, D. José Escrivá, troba treball en una indústria textil de Logronyo i allà es trasllada la família, que ha d'acomodar-se ara a un nivell de vida prou inferior. D'estos aparents infortunis aprén Josepmaria a conformar-se a la voluntat divina, encara que parega adversa, a renunciar a comoditats materials i a viure la pobrea sense renunciar al senyoriu i al bon to humà.
+
José María Escrivá Albás naix el 9 de giner de 1902 en el sí d'una família acomodada de Barbastro. La família viu les costums cristianes tradicionals i el chiquet assimila de manera natural la pietat i la doctrina cristiana. A lo llarc de la seua infància, Josepmaria experimenta acontenyiments adversos: la mort de tres germanes menors que ell en plena infància, als 9, 8 i 5 anys d'edat, en una época en qué la mortalitat infantil era elevada; i la ruïna de l'empresa que encapçalava son pare, a finals de 1914, en el clima de recessió econòmica general que es vivia en aquells temps. Son pare, D. José Escrivá, troba treball en una indústria textil de Logronyo i allà es trasllada la família, que ha d'acomodar-se ara a un nivell de vida prou inferior. D'estos aparents infortunis aprén Josepmaria a conformar-se a la voluntat divina, encara que parega adversa, a renunciar a comoditats materials i a viure la pobrea sense renunciar al senyoriu i al bon to humà.
    
En les vacacions nadalenques de 1917-18, quan Josepmaria era estudiant de Bachillerat, i en dies de temporals de neu, descobrix unes chafades de peus descalços en la neu; eren d'un religiós, carmelita descalç. Esta image despertà una forta reacció en l'ànima de Josepmaria: si uns atres eren capaços de fer eixos sacrificis pel nostre Senyor, ell, ¿qué devia fer?. El futur sant no sent una clara vocació al sacerdoci, pero com que pensa que Deu li demana alguna cosa, decidix fer-se sacerdot per a estar més disponible a la voluntat de Deu.
 
En les vacacions nadalenques de 1917-18, quan Josepmaria era estudiant de Bachillerat, i en dies de temporals de neu, descobrix unes chafades de peus descalços en la neu; eren d'un religiós, carmelita descalç. Esta image despertà una forta reacció en l'ànima de Josepmaria: si uns atres eren capaços de fer eixos sacrificis pel nostre Senyor, ell, ¿qué devia fer?. El futur sant no sent una clara vocació al sacerdoci, pero com que pensa que Deu li demana alguna cosa, decidix fer-se sacerdot per a estar més disponible a la voluntat de Deu.
Llínea 43: Llínea 43:  
== Influència de Sant Josepmaria en la vida de l'Iglésia catòlica ==
 
== Influència de Sant Josepmaria en la vida de l'Iglésia catòlica ==
   −
=== a) La cridada universal a la santitat ===
+
=== La cridada universal a la santitat ===
   −
Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la cridada a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificacióii”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.
+
Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la cridada a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.
   −
El Concili Vaticà II proclama solemnement el recort de la doctrina de sempre en la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (promulgada en novembre de 1964; en el seu capítul V, sobre “l'Universal Vocació a la Santitat en l'Iglésia”, s'afirma: “Es, aixina, completament clar que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, estan cridats a la plenitut de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”), proclamació que el papa Pau VI considerava com la conclusió més important del Concili<ref>Motu proprio Sanctitatis clarior, 19-III-1969: AAS 61(1969) 149</ref>. Pot considerar-se que sant Josepmaria anticipa i prepara eixa proclamació, puix que des del 2 d'octubre de 1928 la predica i l'ensenya a viure, i posa en marcha una institució que practica eixa doctrina i l'escampa entre els cristians corrents. El reconeiximent de l'Iglésia a eixe paper de preparació i anticipació queda replegada en l'oració llitúrgica de la seua festa(“Oh Deu, que has suscitat en l'Iglésia a sant Josepmaria, sacerdot, per a proclamar la vocació universal a la santitat i a l'apostolat...”)<ref>Decret 652/04/L, 25-V-04 de la Congregació per al Cult diví i la disciplina dels Sacraments</ref>, i en l'Exhortació apostòlica Verbum Domini del papa Benet XVI<ref>Exhortació apostòlica Verbum Domini, 30-IX-2010, n. 48</ref>.
+
El Concili Vaticà II proclama solemnement el recort de la doctrina de sempre en la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (promulgada en novembre de 1964; en el seu capítul V, sobre “l'Universal Vocació a la Santitat en l'Iglésia”, s'afirma: “Es, aixina, completament clar que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, estan cridats a la plenitut de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”), proclamació que el papa Pau VI considerava com la conclusió més important del Concili<ref>Motu proprio Sanctitatis clarior, 19-III-1969: AAS 61(1969) 149</ref>. Pot considerar-se que sant Josepmaria anticipa i prepara eixa proclamació, puix que des del 2 d'octubre de 1928 la predica i l'ensenya a viure, i posa en marcha una institució que practica eixa doctrina i l'escampa entre els cristians corrents. El reconeiximent de l'Iglésia a eixe paper de preparació i anticipació queda replegada en l'oració llitúrgica de la seua festa (“Oh Deu, que has suscitat en l'Iglésia a sant Josepmaria, sacerdot, per a proclamar la vocació universal a la santitat i a l'apostolat...”)<ref>Decret 652/04/L, 25-V-04 de la Congregació per al Cult diví i la disciplina dels Sacraments</ref>, i en l'Exhortació apostòlica Verbum Domini del papa Benet XVI<ref>Exhortació apostòlica Verbum Domini, 30-IX-2010, n. 48</ref>.
   −
=== b) La dignitat i santitat de la vida sacerdotal ===
+
=== La dignitat i santitat de la vida sacerdotal ===
    
La vida i obra de sant Josepmaria reflectix una gran amor per la vocació i la vida sacerdotal i una gran preocupació per l'atenció espiritual dels seus germans en el sacerdoci.
 
La vida i obra de sant Josepmaria reflectix una gran amor per la vocació i la vida sacerdotal i una gran preocupació per l'atenció espiritual dels seus germans en el sacerdoci.
   −
Acabada la guerra civil espanyola, rep numerosos encàrrecs dels bisbes espanyols per a predicar eixercicis espirituals als sacerdots: entre l'estiu de 1939 i Nadal de 1942, predica vint tandes d'eixercicis espirituals de set dies, repartides per tota la geografia espanyola: Navarra, Madrit, Lleó, Osca, Àvila, Lleida, Vitòria, Saragossa. Precisament, la mare de Josepmaria, donya Dolores Albás, succeïx mentres ell està predicant uns eixercicis espirituals en el Seminari de Lleida, el 23 d'abril de 1941, i el sant va vore en este fet providencial una mostra de que Deu li demanava donar prioritat a les llabors de formació dels sacerdots.
+
Acabada la guerra civil espanyola, rep numerosos encàrrecs dels bisbes espanyols per a predicar eixercicis espirituals als sacerdots: entre l'estiu de 1939 i Nadal de 1942, predica vint tandes d'eixercicis espirituals de set dies, repartides per tota la geografia espanyola: Navarra, Madrit, Lleó, Osca, Àvila, Lleida, Vitòria, Saragossa. Precisament, la mort de la mare de Josepmaria, donya Dolores Albás, succeïx mentres ell està predicant uns eixercicis espirituals en el Seminari de Lleida, el 23 d'abril de 1941, i el sant va vore en este fet providencial una mostra de que Deu li demanava donar prioritat a les llabors de formació dels sacerdots.
    
El 25 de juny de 1944 s'ordenen els tres primers sacerdots de l'Opus Dei, entre ells el beat Àlvar del Portillo, primer successor de sant Josepmaria al front de l'Opus Dei. S'ordenen per al servici de l'Opus Dei, han segut abans membres llaics de l'Opus Dei, formats en els modos apostòlics d'eixa institució llaïcal. Des d'eixa primera ordenació fins a la mort del sant fundador, són centenars les persones que accedixen al sacerdoci per a servir als seus germans en l'Obra i a les persones que s'acosten a les llabors apostòliques de l'Obra; en definitiva, el ministeri sacerdotal d'estos centenars de persones redunda en una gran servici a l'Iglésia. Des d'aquells tres primers sacerdots, sant Josepmaria es va ocupar de manera molt pròxima de que els candidats reberen una aplicada formació, conscient de la dignitat sacerdotal i del servici que el sacerdoci presta a l'Iglésia.
 
El 25 de juny de 1944 s'ordenen els tres primers sacerdots de l'Opus Dei, entre ells el beat Àlvar del Portillo, primer successor de sant Josepmaria al front de l'Opus Dei. S'ordenen per al servici de l'Opus Dei, han segut abans membres llaics de l'Opus Dei, formats en els modos apostòlics d'eixa institució llaïcal. Des d'eixa primera ordenació fins a la mort del sant fundador, són centenars les persones que accedixen al sacerdoci per a servir als seus germans en l'Obra i a les persones que s'acosten a les llabors apostòliques de l'Obra; en definitiva, el ministeri sacerdotal d'estos centenars de persones redunda en una gran servici a l'Iglésia. Des d'aquells tres primers sacerdots, sant Josepmaria es va ocupar de manera molt pròxima de que els candidats reberen una aplicada formació, conscient de la dignitat sacerdotal i del servici que el sacerdoci presta a l'Iglésia.
Llínea 59: Llínea 59:  
En l'aprovació canònica de l'Opus Dei “Primum inter” de juny de 1950, ya es contempla la possibilitat de que els sacerdots diocesans formen part de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació dels sacerdots de l'Opus Dei que queda inseparablement unida a l'institució. La dependència dels sacerdots diocesans a l'Opus Dei és merament espiritual, per a facilitar la seua formació i direcció espiritual, perque en la seua llabor sacerdotal depenen dels seus respectius bisbes; i aixina continua contemplat en l'actual fòrmula jurídica de Prelatura Personal de novembre de 1982. Pero l'inclusió del clero diocesà en l'estructura de l'Obra es va fer perque sant Josepmaria va descobrir en la seua oració que podia equiparar la santificació en el ministeri sacerdotal a la santificació en el treball professional que promovia entre els fidels llaics; pero abans que descobrira eixa equiparació, va manifestar el seu desig d'abandonar l'Opus Dei, una vegada conseguida l'aprovació canònica, per a dedicar-se a fundar una institució dedicada a promoure la santitat entre els sacerdots. Gràcies a Deu, no va fer falta eixe sacrifici espiritual del sant.
 
En l'aprovació canònica de l'Opus Dei “Primum inter” de juny de 1950, ya es contempla la possibilitat de que els sacerdots diocesans formen part de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació dels sacerdots de l'Opus Dei que queda inseparablement unida a l'institució. La dependència dels sacerdots diocesans a l'Opus Dei és merament espiritual, per a facilitar la seua formació i direcció espiritual, perque en la seua llabor sacerdotal depenen dels seus respectius bisbes; i aixina continua contemplat en l'actual fòrmula jurídica de Prelatura Personal de novembre de 1982. Pero l'inclusió del clero diocesà en l'estructura de l'Obra es va fer perque sant Josepmaria va descobrir en la seua oració que podia equiparar la santificació en el ministeri sacerdotal a la santificació en el treball professional que promovia entre els fidels llaics; pero abans que descobrira eixa equiparació, va manifestar el seu desig d'abandonar l'Opus Dei, una vegada conseguida l'aprovació canònica, per a dedicar-se a fundar una institució dedicada a promoure la santitat entre els sacerdots. Gràcies a Deu, no va fer falta eixe sacrifici espiritual del sant.
   −
=== c) Servici a l'Iglésia ===
+
=== Servici a l'Iglésia ===
    
Sant Josepmaria va viure i va predicar sempre un gran amor a la Santa Iglésia Catòlica i al Papa. Les seues ensenyances sobre este aspecte de la vida cristiana es repleguen especialment en el llibre “Amar a la Iglesia”<ref>Josemaria Escrivá. Amar a la Iglesia. Ed. Palabra, Madrid. 1ª edición de 1986. En la 5ª edició de 2004, se repleguen també dos escrits del Beat Álvar del Portillo.</ref>, que és un recull de tres homilies del sant que tracten esta temàtica.
 
Sant Josepmaria va viure i va predicar sempre un gran amor a la Santa Iglésia Catòlica i al Papa. Les seues ensenyances sobre este aspecte de la vida cristiana es repleguen especialment en el llibre “Amar a la Iglesia”<ref>Josemaria Escrivá. Amar a la Iglesia. Ed. Palabra, Madrid. 1ª edición de 1986. En la 5ª edició de 2004, se repleguen també dos escrits del Beat Álvar del Portillo.</ref>, que és un recull de tres homilies del sant que tracten esta temàtica.
Llínea 69: Llínea 69:  
En 1956, el Papa Pius XII va demanar a Sant Josepmaria que l'Obra es fera càrrec d'una de les “Prelatures nullius” que anaven a erigir-se en terres de missió; és dir, territoris que tingueren poca presència de clero i a les que es pretenia prestar especial atenció per a que es desenrollaren lo suficient com per a poder-se constituir en diòcesis. El 12 d'abril de 1957 va quedar erigida la Prelatura de Yauyos, que abarcava territoris de les províncies peruanes de Huarochirí i Yauyos, que se segregaren de la diòcesis de Lima. Eren 15.000 kilòmetros quadrats de terres mal comunicades situades entre 3.000 i 6.000 metros d'altura que portaven almenys 25 anys sense la presència estable de sacerdots. Fon nomenat Prelat un sacerdot de l'Opus Dei, Ignacio Orbegozo, i l'ajudaren un grup de sacerdots diocesans de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu que contaren en el permís dels seus bisbes respectius per a dedicar-se a esta missió. Vinticinc anys més tart, este territori ya contava en un Seminari estable, en vint sacerdots indígenes, i va ser erigit en diòcesis<ref>L'història dels començaments d'esta prelatura ve replegada en el libre: Samuel Valero. Yauyos: una aventura evangelizadora en los Andes peruanos. Ed. Rialp, Madrid, 1990. 4ª edición en 2003 </ref>.
 
En 1956, el Papa Pius XII va demanar a Sant Josepmaria que l'Obra es fera càrrec d'una de les “Prelatures nullius” que anaven a erigir-se en terres de missió; és dir, territoris que tingueren poca presència de clero i a les que es pretenia prestar especial atenció per a que es desenrollaren lo suficient com per a poder-se constituir en diòcesis. El 12 d'abril de 1957 va quedar erigida la Prelatura de Yauyos, que abarcava territoris de les províncies peruanes de Huarochirí i Yauyos, que se segregaren de la diòcesis de Lima. Eren 15.000 kilòmetros quadrats de terres mal comunicades situades entre 3.000 i 6.000 metros d'altura que portaven almenys 25 anys sense la presència estable de sacerdots. Fon nomenat Prelat un sacerdot de l'Opus Dei, Ignacio Orbegozo, i l'ajudaren un grup de sacerdots diocesans de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu que contaren en el permís dels seus bisbes respectius per a dedicar-se a esta missió. Vinticinc anys més tart, este territori ya contava en un Seminari estable, en vint sacerdots indígenes, i va ser erigit en diòcesis<ref>L'història dels començaments d'esta prelatura ve replegada en el libre: Samuel Valero. Yauyos: una aventura evangelizadora en los Andes peruanos. Ed. Rialp, Madrid, 1990. 4ª edición en 2003 </ref>.
   −
En 1952 va començar a funcionar l'Estudi General de Navarra, en ajuda d'una modesta subvenció de la Diputació Foral de Navarra per a dos anys. Professionals universitaris de l'Opus Dei posaren tot el seu esforç en traure avant este proyecte demanant ajuda a institucions públiques i a persones generoses, i anaren constituint-se escoles de Medicina, Enfermeria, Dret, Economia... En 1960 va ser erigida l'Universitat de Navarra, com a Universitat Catòlica per decret de Joan XXIII, que nomenava a Josepmaria Escrivà com a Gran Canciller de l'Universitat. Encara que l'idea del sant fundador, com en el cas de totes les llabors professionals que impulsa l'Opus Dei, fora la de prestar un servici a la societat civil, preparant bons professionals universitaris, de fet l'Universitat va incloure ben pronte una Facultat de Teologia, en la qual es formaren teòlecs de prestigi, que va elaborar una versió de la Bíblia traduïda dels texts originals i comentada per especialistes, i que va formar numerosos professors de Teologia molts del quals es dedicarien més tart a configurar l'Universitat Pontifícia de la Santa Creu en Roma, universitat que va nàixer en 1984 impulsada pel primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo, aprovada i beneïda pel Papa sant Joan Pau II<ref>Pàgina web de l'Universitat "de la Santa Croce": http://es.pusc.it</ref>.
+
En 1952 va començar a funcionar l'Estudi General de Navarra, en ajuda d'una modesta subvenció de la Diputació Foral de Navarra per a dos anys. Professionals universitaris de l'Opus Dei posaren tot el seu esforç en traure avant este proyecte demanant ajuda a institucions públiques i a persones generoses, i anaren constituint-se escoles de Medicina, Enfermeria, Dret, Economia... En 1960 va ser erigida l'Universitat de Navarra, com a Universitat Catòlica per decret de Joan XXIII, que nomenava a Josepmaria Escrivà com a Gran Canciller de l'Universitat. Encara que l'idea del sant fundador, com en el cas de totes les llabors professionals que impulsa l'Opus Dei, fora la de prestar un servici a la societat civil, preparant bons professionals universitaris, de fet l'Universitat va incloure ben pronte una Facultat de Teologia, en la qual es formaren teòlecs de prestigi, que va elaborar una versió de la Bíblia traduïda dels texts originals i comentada per especialistes, i que va formar numerosos professors de Teologia, molts del quals es dedicarien més tart a configurar l'Universitat Pontifícia de la Santa Creu en Roma, universitat que va nàixer en 1984 impulsada pel primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo, aprovada i beneïda pel Papa sant Joan Pau II<ref>Pàgina web de l'Universitat "de la Santa Croce": http://es.pusc.it</ref>.
    
== Preocupació pels problemes socials ==
 
== Preocupació pels problemes socials ==
Llínea 92: Llínea 92:  
El 20 d'abril de 1936, sant Josepmaria visita Valéncia acompanyat d'un dels primers membres de l'Opus Dei, Ricardo F. Vallespín, estudiant d'ingenieria. Esta visita està documentada per Angel Gómez-Hortigüela, prevere, en un artícul d'investigació històrica<ref>Angel Gómez-Hortigüela. Relación del Viaje de San Josemaría a Valencia (1936). Revista “Studia et Documenta”, vol. 8, 2014. Istituto Storico San Josemaría Escrivá. Roma.</ref>. Tres eren els contactes que sant Josepmaria tenia en Valéncia: el bisbe auxiliar, Monsenyor Javier Lauzurica, el vicedirector del Colege Major Beat (en aquell moment) Joan de Ribera, D, Antonio Rodilla, i un estudiant de 3er de Filosofia i Lletres, Rafael Calvo Serer.
 
El 20 d'abril de 1936, sant Josepmaria visita Valéncia acompanyat d'un dels primers membres de l'Opus Dei, Ricardo F. Vallespín, estudiant d'ingenieria. Esta visita està documentada per Angel Gómez-Hortigüela, prevere, en un artícul d'investigació històrica<ref>Angel Gómez-Hortigüela. Relación del Viaje de San Josemaría a Valencia (1936). Revista “Studia et Documenta”, vol. 8, 2014. Istituto Storico San Josemaría Escrivá. Roma.</ref>. Tres eren els contactes que sant Josepmaria tenia en Valéncia: el bisbe auxiliar, Monsenyor Javier Lauzurica, el vicedirector del Colege Major Beat (en aquell moment) Joan de Ribera, D, Antonio Rodilla, i un estudiant de 3er de Filosofia i Lletres, Rafael Calvo Serer.
   −
Monsenyor Lauzurica coneixia a sant Josepmaria del seu temps de canonge de Logronyo (1921-24), nebot d'un professor del jove Josepmaria en el Institut de Logronyo; la relació d'amistat es va desenrollar en els periodos vacacionals del temps en qué sant Josepmaria era seminariste en Saragossa. Al dia següent de l'arribada a Valéncia del sant, dinen junts. El bisbe acollix calorosament al sant i li promet que parlarà en l'arquebisbe (Monsenyor Prudencio Melo) per a obtindre els permissos necessaris per a obrir el primer Centre de l'Obra en Valéncia, que consistiria en un centre universitari semblant a l'Acadèmia Dya de Madrit. Es comprometen a instalar el centre a finals del mes de juliol.
+
Monsenyor Lauzurica coneixia a sant Josepmaria del seu temps de canonge de Logronyo (1921-24), nebot d'un professor del jove Josepmaria en l'Institut de Logronyo; la relació d'amistat es va desenrollar en els periodos vacacionals del temps en qué sant Josepmaria era seminariste en Saragossa. Al dia següent de l'arribada a Valéncia del sant, dinen junts. El bisbe acollix calorosament al sant i li promet que parlarà en l'arquebisbe (Monsenyor Prudencio Melo) per a obtindre els permissos necessaris per a obrir el primer Centre de l'Obra en Valéncia, que consistiria en un centre universitari semblant a l'Acadèmia Dya de Madrit. Es comprometen a instalar el centre a finals del mes de juliol.
    
D. Antonio Rodilla, sacerdot des de 1921, coneixia a sant Josepmaria des de març de 1935, interessat en participar en els apostolats de l'Opus Dei, que coneixia per testimoni d'un sacerdot colaborador del sant (D. Sebastian Cirac).
 
D. Antonio Rodilla, sacerdot des de 1921, coneixia a sant Josepmaria des de març de 1935, interessat en participar en els apostolats de l'Opus Dei, que coneixia per testimoni d'un sacerdot colaborador del sant (D. Sebastian Cirac).
Llínea 102: Llínea 102:  
El 17 de juliol, Ricardo F. Vallespín va viajar a Valéncia per a llogar una casa que prèviament havien trobat i aparaulat uns atres dos jóvens estudiants de l'Obra. En el matí del 18 de juliol, es reunix Ricardo en l'administrador de la propietat, quan l'avisen per teléfon del començament del conflicte bèlic: la guerra civil espanyola. Les gestions expansives de l'Opus Dei es paralisaren.
 
El 17 de juliol, Ricardo F. Vallespín va viajar a Valéncia per a llogar una casa que prèviament havien trobat i aparaulat uns atres dos jóvens estudiants de l'Obra. En el matí del 18 de juliol, es reunix Ricardo en l'administrador de la propietat, quan l'avisen per teléfon del començament del conflicte bèlic: la guerra civil espanyola. Les gestions expansives de l'Opus Dei es paralisaren.
   −
Acabada la guerra, sant Josepmaria viaja a Valéncia en juny i en setembre de 1939 per a predicar unes tandes de cursos de retir espiritual dirigits a estudiants universitaris. Estes activitats tenen lloc en el Colege Major Universitari del Beat Joan de Ribera, en Burjassot, del que era Rector el Reverent D. Antonio Rodilla i colegial Rafel Calvo Serer, als que coneixia des de 1936. En agost, els jóvens membres de l'Obra conseguixen llogar una casa de dos habitacions en el carrer Samaniego de Valéncia, nº 9, un entresol de paupèrrimes condicions que bategen com “El Cubil”. Josepmaria s'instalaria en eixe pis en el seu viage de setembre. El 17 de setembre, conclosa la tanda de retirs espirituals en Burjassot, està començant a celebrar la Santa Missa en el altar de la Santíssima Trinitat de la catedral de Valéncia i patix una greu indisposició, deguda a unes febres reumàtiques. El portaren a “El Cubil”, pero les condicions de la casa eren molt precàries i hagué de passar les febres en un catre militar i sense més roba d'abric que les cortines de les finestres. El fundador esperona als seus fills en l'Obra per a que conseguixquen una residència d'estudiants, en el curs 1940-41. Frut d'eixos dos primers cursos de retir espiritual, s'incrementa ben pronte el número de membres de l'Opus Dei en Valéncia.
+
Acabada la guerra, sant Josepmaria viaja a Valéncia en juny i en setembre de 1939 per a predicar unes tandes de cursos de retir espiritual dirigits a estudiants universitaris. Estes activitats tenen lloc en el Colege Major Universitari del Beat Joan de Ribera, en Burjassot, del que era Rector el Reverent D. Antonio Rodilla i colegial Rafel Calvo Serer, als que coneixia des de 1936. En agost, els jóvens membres de l'Obra conseguixen llogar una casa de dos habitacions en el carrer Samaniego de Valéncia, nº 9, un entresol de paupèrrimes condicions que bategen com “El Cubil”. Josepmaria s'instalaria en eixe pis en el seu viage de setembre. El 17 de setembre, conclosa la tanda de retirs espirituals en Burjassot, està començant a celebrar la Santa Missa en l'altar de la Santíssima Trinitat de la catedral de Valéncia i patix una greu indisposició, deguda a unes febres reumàtiques. El portaren a “El Cubil”, pero les condicions de la casa eren molt precàries i hagué de passar les febres en un catre militar i sense més roba d'abric que les cortines de les finestres. El fundador esperona als seus fills en l'Obra per a que conseguixquen una residència d'estudiants, en el curs 1940-41. Frut d'eixos dos primers cursos de retir espiritual, s'incrementa ben pronte el número de membres de l'Opus Dei en Valéncia.
    
Va ser també, en ocasió del viage del sant a Valéncia el 5 de juny, quan entrega el manuscrit del llibre “Camino” a l'imprenta “Gráficas Turia”, d'on eixirà la primera edició d'este importantíssim llibre de Josepmaria Escrivà. Els eixemplars de la primera edició, que passaren a vendre's en les llibreries al preu de 14 pessetes, s'apilaren en “El Cubil” a l'espera de la seua distribució.
 
Va ser també, en ocasió del viage del sant a Valéncia el 5 de juny, quan entrega el manuscrit del llibre “Camino” a l'imprenta “Gráficas Turia”, d'on eixirà la primera edició d'este importantíssim llibre de Josepmaria Escrivà. Els eixemplars de la primera edició, que passaren a vendre's en les llibreries al preu de 14 pessetes, s'apilaren en “El Cubil” a l'espera de la seua distribució.
   −
El 31 de giner de 1940, sant Josepmaria, acompanyat de dos membres de l'Obra, entre ells el ya nomenat Ricardo F. Vallespín, viaja a Valéncia des de Madrit en el coche que disponen per aquells temps. Pero el viage dura dos dies, averia darrere d'averia. El fundador passa uns dies en Valéncia coneixent i predicant a les noves vocacions. És d'eixos dies l'anècdota que replega en una de les seues homilies del llibre “Amigos de Dios”, en l'homilia “La Grandeza de la Vida Corriente”<ref>Josemaría Escrivá. Amigos de Dios. Ed. Palabra, Madrid. Punt 14 del llibre</ref>; fa referència a un dia en qué va anar a fer oració a la plaja junt en els jóvens valencians que venia a visitar: “Aixina, un dia, a última hora, durant una d'aquelles postes de sol maravelloses, vérem que s'acostava una barca a la vora, i botaren a terra uns hòmens morenos, forts com a roques, mullats, en el tors nuet, tan cremats per la brisa que pareixien de bronze. Començaren a traure de l'aigua la xàrcia repleta de peixos brillants com la plata, que duyen remolcada per la barca. Tiraven en molta espenta, los peus afonats en l'arena, en una energia prodigiosa. De sobte vingué un chiquet, molt rostit també, s'acostà a la corda, la va agarrar en les seues manetes i mamprengué a tirar en evident ineficàcia.
+
El 31 de giner de 1940, sant Josepmaria, acompanyat de dos membres de l'Obra, entre ells el ya nomenat Ricardo F. Vallespín, viaja a Valéncia des de Madrit en el coche que disponen per aquells temps. Pero el viage dura dos dies, averia darrere d'averia. El fundador passa uns dies en Valéncia coneixent i predicant a les noves vocacions. És d'eixos dies l'anècdota que replega en una de les seues homilies del llibre “Amigos de Dios”, en l'homilia “La Grandeza de la Vida Corriente”<ref>Josemaría Escrivá. Amigos de Dios. Ed. Palabra, Madrid. Punt 14 del llibre</ref>; fa referència a un dia en qué va anar a fer oració a la plaja junt en els jóvens valencians que venia a visitar: “Aixina, un dia, a última hora, durant una d'aquelles postes de sol maravelloses, vérem que s'acostava una barca a la vora, i botaren a terra uns hòmens morenos, forts com a roques, mullats, en el tors nuet, tan cremats per la brisa que pareixien de bronze. Començaren a traure de l'aigua la xàrcia repleta de peixos brillants com la plata, que duyen remolcada per la barca. Tiraven en molta espenta, els peus afonats en l'arena, en una energia prodigiosa. De sobte vingué un chiquet, molt rostit també, s'acostà a la corda, la va agarrar en les seues manetes i mamprengué a tirar en evident ineficàcia.
    
Aquells peixcadors grossers, gens refinats, degueren de sentir el seu cor aborronar-se i permeteren que el menut colaborara; no se'l llevaren d'en mig, encara que més be destorbava”. L'image la relaciona en la manera que Deu nos tracta a nosatres, carinyosament, a pesar que sigam tan poca cosa.
 
Aquells peixcadors grossers, gens refinats, degueren de sentir el seu cor aborronar-se i permeteren que el menut colaborara; no se'l llevaren d'en mig, encara que més be destorbava”. L'image la relaciona en la manera que Deu nos tracta a nosatres, carinyosament, a pesar que sigam tan poca cosa.
Llínea 120: Llínea 120:  
En 1942 viaja a Valéncia del 6 al 9 de març i realisa diverses visites a sacerdots i membres de l'Obra de la ciutat, i novament del 22 al 25 de març de 1944.
 
En 1942 viaja a Valéncia del 6 al 9 de març i realisa diverses visites a sacerdots i membres de l'Obra de la ciutat, i novament del 22 al 25 de març de 1944.
   −
Com que a partir de 1946 sant Josepmaria fixa la seua residència en Roma, hem d'esperar a 1972 per a tornar a trobar-nos al sant en terres valencianes. Va ser en el marc d'un viage per tota la península ibèrica en la finalitat de confirmar en la fe i en la moral catòliques als membres i simpatisants de l'Obra en el clima de desorientació i desànim que que es donava en molts cristians en l'época immediatament posterior al Concili Vaticà II. Josepmaria Escrivà estigué en Valéncia entre el 13 i el 20 de novembre, dirigint reunions multitudinàries en alguns casos, i més familiars i reduïdes en atres casos, en el Colege Guadalaviar de Valéncia, en el Colege Major Alameda i en La Lloma, una casa de retirs espirituals situada prop d'El Puig. Trenta anys més tart dels seus primers passos per Valéncia, sant Josepmaria trobava contínuament ocasions de donar gràcies a Deu per la multiplicació de la Llabor apostòlica de l'Opus Dei.
+
Com que a partir de 1946 sant Josepmaria fixa la seua residència en Roma, hem d'esperar a 1972 per a tornar a trobar-nos al sant en terres valencianes. Va ser en el marc d'un viage per tota la península ibèrica en la finalitat de confirmar en la fe i en la moral catòliques als membres i simpatisants de l'Obra en el clima de desorientació i desànim que es donava en molts cristians en l'época immediatament posterior al Concili Vaticà II. Josepmaria Escrivà estigué en Valéncia entre el 13 i el 20 de novembre, dirigint reunions multitudinàries en alguns casos, i més familiars i reduïdes en atres casos, en el Colege Guadalaviar de Valéncia, en el Colege Major Alameda i en La Lloma, una casa de retirs espirituals situada prop d'El Puig. Trenta anys més tart dels seus primers passos per Valéncia, sant Josepmaria trobava contínuament ocasions de donar gràcies a Deu per la multiplicació de la Llabor apostòlica de l'Opus Dei.
    
Finalment, del 3 al 8 de giner de 1975, sant Josepmaria torna a estar en terres valencianes, esta vegada en La Lloma, la casa de retirs prop d'El Puig. Ha vingut perque li revise la vista un oculiste valencià de prestigi, el Dr. Buigues, en busca d'una segona opinió mèdica davant la ràpida pèrdua de visió que estava patint. Foren uns dies de descans entre el seu llarc viage pel continent americà (de maig a agost de 1974, Brasil, Argentina, Chile, Perú, Equador, Veneçuela) i el regrés a aquell continent (Guatemala i Veneçuela) que tindria lloc en el mes de febrer. La seua salut estava ya més delicada i necessitava de més repòs.
 
Finalment, del 3 al 8 de giner de 1975, sant Josepmaria torna a estar en terres valencianes, esta vegada en La Lloma, la casa de retirs prop d'El Puig. Ha vingut perque li revise la vista un oculiste valencià de prestigi, el Dr. Buigues, en busca d'una segona opinió mèdica davant la ràpida pèrdua de visió que estava patint. Foren uns dies de descans entre el seu llarc viage pel continent americà (de maig a agost de 1974, Brasil, Argentina, Chile, Perú, Equador, Veneçuela) i el regrés a aquell continent (Guatemala i Veneçuela) que tindria lloc en el mes de febrer. La seua salut estava ya més delicada i necessitava de més repòs.
88

edicions