8229
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Retrat d'Atahualpa (1533) '''Atahualpa''' (en quèchua: ''Ata-wallpa'') fon el dècim tercer emperador inca...»
[[Image:Ataw Wallpa portrait.jpg|thumb|250px|Retrat d'Atahualpa (1533)]]
'''Atahualpa''' (en [[quèchua]]: ''Ata-wallpa'') fon el dècim tercer emperador [[inca]], i pese a que va tindre successors nomenats pels espanyols, és considerat com l'últim governant de l'[[Imperi inca]].
Quan [[Huàscar]] es va coronar emperador en [[Cuzco]], Atahualpa contava en el veterà eixèrcit norteny del seu pare, [[Huayna Capac]], i en l'herència d'Atahualpa en un cogovern des de la ciutat de [[Quito]], encara que subjugat al Cuzco. Despuix de certs successos que varen encendre la mecha de la discòrdia entre abdós germans, es va donar inici a la sanguinosa [[Guerra civil incaica]].
Despuix de tretze batalles, Atahualpa va conseguir véncer a Huàscar en l'any 1532 en Quipaypan, prop de Cuzco, despuix de la qual cosa es va proclamar ''Inca'' o emperador. Despuix va conéixer als espanyols en la ciutat de [[Cajamarca]], on, segons la versió tradicional, i despuix d'una inesperada emboscada espanyola, [[Francisco Pizarro]] li va fer presoner. Als pocs mesos els espanyols li varen acusar de traïció, d'ocultar un tesor, de conspiració contra la corona espanyola, i d'assessinar a Huàscar. Atahualpa va oferir pagar dos habitacions plenes d'argent i una plena d'or com a rescat. Va complir en la seua oferta, pero els espanyols no varen complir en la seua part, i ho varen sentenciar a mort. Fon eixecutat el [[29 d'agost]] de [[1533]] en Cajamarca per mig del [[garrot vil]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jacobo Libermann Z.|títul=Tiempo de Bolívar, 1783-1830|editorial=Arte Editorial|data=1989|isbn=9789589208021|llengua=castellà}}</ref>
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Atahualpa}}
'''Atahualpa''' (en [[quèchua]]: ''Ata-wallpa'') fon el dècim tercer emperador [[inca]], i pese a que va tindre successors nomenats pels espanyols, és considerat com l'últim governant de l'[[Imperi inca]].
Quan [[Huàscar]] es va coronar emperador en [[Cuzco]], Atahualpa contava en el veterà eixèrcit norteny del seu pare, [[Huayna Capac]], i en l'herència d'Atahualpa en un cogovern des de la ciutat de [[Quito]], encara que subjugat al Cuzco. Despuix de certs successos que varen encendre la mecha de la discòrdia entre abdós germans, es va donar inici a la sanguinosa [[Guerra civil incaica]].
Despuix de tretze batalles, Atahualpa va conseguir véncer a Huàscar en l'any 1532 en Quipaypan, prop de Cuzco, despuix de la qual cosa es va proclamar ''Inca'' o emperador. Despuix va conéixer als espanyols en la ciutat de [[Cajamarca]], on, segons la versió tradicional, i despuix d'una inesperada emboscada espanyola, [[Francisco Pizarro]] li va fer presoner. Als pocs mesos els espanyols li varen acusar de traïció, d'ocultar un tesor, de conspiració contra la corona espanyola, i d'assessinar a Huàscar. Atahualpa va oferir pagar dos habitacions plenes d'argent i una plena d'or com a rescat. Va complir en la seua oferta, pero els espanyols no varen complir en la seua part, i ho varen sentenciar a mort. Fon eixecutat el [[29 d'agost]] de [[1533]] en Cajamarca per mig del [[garrot vil]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jacobo Libermann Z.|títul=Tiempo de Bolívar, 1783-1830|editorial=Arte Editorial|data=1989|isbn=9789589208021|llengua=castellà}}</ref>
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Atahualpa}}