Canvis

== Antecedents ==

== Antecedents ==

La [[Renaixença]], com moltes atres coses pioneres en Valéncia (el paper, l'imprenta, el primer llibre imprés en la Península Ibèrica, la traducció de la Bíblia, vocabularis, gramàtiques, diccionaris, la primera lletra de canvi, lleis de la mar, l'hospital d´ignocents, folls i orats, etc.) va florir primer en el [[Regne de Valéncia]], com a paladí, que va ser, sempre, del progrés. Va ser el notari valencià [[Carles Ros]], ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]], qui inicia els primers passos de la [[Renaixença Valenciana]], en la recuperació de la nostra llengua autòctona: la [[llengua valenciana]]. Carles Ros, edità en [[1739]] el Breve Diccionario Valenciano-castellano i en [[1764]] el Diccionario Valenciano-castellano.  El primer diccionari d'una llengua romanç (escrit l'any [[1472]] i imprés el 3 d'octubre de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]]) és el [[Liber Elegantiarum]] del notari valencià [[Joan Esteve]], Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra. Podem citar atres diccionaris, com: Diccionari Valencià-Castellà per José Escrig i Martínez de l'any 1887 o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.

La [[Renaixença]], com moltes atres coses pioneres en Valéncia (el paper, l'imprenta, el primer llibre imprés en la Península Ibèrica, la traducció de la Bíblia, vocabularis, gramàtiques, diccionaris, la primera lletra de canvi, lleis de la mar, l'hospital d´ignocents, folls i orats, etc.) va florir primer en el [[Regne de Valéncia]], com a paladí, que va ser, sempre, del progrés. Va ser el notari valencià [[Carles Ros]], ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]], qui inicia els primers passos de la [[Renaixença Valenciana]], en la recuperació de la nostra llengua autòctona: la [[llengua valenciana]]. Carles Ros, edità en [[1739]] el Breve Diccionario Valenciano-castellano i en [[1764]] el Diccionario Valenciano-castellano.  El primer diccionari d'una llengua romanç (escrit l'any [[1472]] i imprés el 3 d'octubre de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]]) és el [[Liber Elegantiarum]] del notari valencià [[Joan Esteve]], Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra.  

 

Podem citar atres diccionaris, com: Els manuscrits de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) d'un diccionari compost de dos parts, ''Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno al castellano'' i un Diccionari Valencià-Castellà. Justo Pastor Fuster en 1827 escriu un ''Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces más oscuras y antiguas''. Luís Lamarca en el seu ''Ensayo de un diccionario Valenciano-castellano'' de 1851. Pero en el sigle XIX la lexicografia valenciana conegué obres ben importants com la de l'advocat valencià Josep Escrig i Martínez ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de 1851, que el reeditarà en 1887, aumentat i corregit per [[Constantí Llombart]] o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.