124 431
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 17:
Llínea 17: − + Llínea 33:
Llínea 33: − + − + Llínea 77:
Llínea 77: − + Llínea 85:
Llínea 85: − + − +
sense resum d'edició
'''La gayata''' és el símbol més important de les principals festes de Castelló, les [[Festes de la Magdalena]].
'''La gayata''' és el símbol més important de les principals festes de [[Castelló]], les [[Festes de la Magdalena]].
== Descripció ==
== Descripció ==
* Gayata 1 ''Brancal de la Ciutat''
* Gayata 1 ''Brancal de la Ciutat''
En 1983 a la Gayata 1 se li dona el nom de ''Brancal de la Ciutat'', provablement, perque l'accés a Castelló era a través de la porta de la muralla que estava al costat del convent dels franciscans, en el sigle XIX. Totes estes portes tenien un brancal i d'ací ix el nom d'este primer sector de Castelló.
En [[1983]] a la Gayata 1 se li dona el nom de ''Brancal de la Ciutat'', provablement, perque l'accés a Castelló era a través de la porta de la muralla que estava al costat del convent dels franciscans, en el [[sigle XIX]]. Totes estes portes tenien un brancal i d'ací ix el nom d'este primer sector de Castelló.
* Gayata 2 ''Fadrell''
* Gayata 2 ''Fadrell''
* Gayata 5 ''L'Hort dels Corders''
* Gayata 5 ''L'Hort dels Corders''
En 1945 la Gayata es coloca junt al monument del Rei Jaume I en la plaça Hort dels Corders (Huerto de Sogueros, en castellà). El nom del sector, com és llògic, ve donat pel nom de la plaça que fa referència i homenage ad este gremi.
En [[1945]] la Gayata es colocà junt al monument del Rei Jaume I en la plaça Hort dels Corders (Huerto de Sogueros, en castellà). El nom del sector, com és llògic, ve donat pel nom de la plaça que fa referència i homenage ad este gremi.
* Gayata 6 ''Farola-Ravalet''
* Gayata 6 ''Farola-Ravalet''
El nom actual del sector ve donat, com no podia ser d'una atra manera, per la Farola que l'Ajuntament va construir en el centre de la plaça de l'Independència en motiu de la celebració de la coronació de la Mare de Deu del Lledó en 1924. El Ravalet, afegit al nom, ve donat per les cases que es varen construir davant de la plaça de Tetuán quan es va vendre l'Hort dels Corders i varen construir el conegut Ravalet.
El nom actual del sector ve donat, com no podia ser d'una atra manera, per la Farola que l'Ajuntament va construir en el centre de la plaça de l'Independència en motiu de la celebració de la coronació de la [[Mare de Deu del Lledó]] en [[1924]]. El Ravalet, afegit al nom, ve donat per les cases que es varen construir davant de la plaça de Tetuán quan es va vendre l'Hort dels Corders i varen construir el conegut Ravalet.
* Gayata 7 ''Cor de la Ciutat''
* Gayata 7 ''Cor de la Ciutat''
* Gayata 16 ''Rafalafena''
* Gayata 16 ''Rafalafena''
Sector que naix l'any 1984 en afegir-se les dos últimes gayates que hi ha en l'actualitat. El nom li ve donat per una de les partides del terme que està per la marjal. Actualment es situa en la plaça Herrero Tejedor en el polígon que porta el mateix nom, Rafalafena.
Sector que naix l'any [[1984]] en afegir-se les dos últimes gayates que hi ha en l'actualitat. El nom li ve donat per una de les partides del terme que està per la marjal. Actualment es situa en la plaça Herrero Tejedor en el polígon que porta el mateix nom, Rafalafena.
* Gayata 17 ''Tir de Colom''
* Gayata 17 ''Tir de Colom''
* Gayata 18 ''Crèmor''
* Gayata 18 ''Crèmor''
La ciutat a poc a poc es va fer més gran i creixent cap a l'oest. L'any 1984 ya hi havia un número molt gran de gent que vivia allí, a l'atre costat de la via i es va crear este nou sector totalment nou. La Gayata es planta en la Plaça d'Espanya.
La ciutat a poc a poc es va fer més gran i creixent cap a l'oest. En l'any 1984 ya hi havia un número molt gran de gent que vivia allí, a l'atre costat de la via i es va crear este nou sector totalment nou. La Gayata es planta en la Plaça d'Espanya.
* Gayata 19 ''La Cultural''
* Gayata 19 ''La Cultural''
De moment és el número més alt dels sectors i va nàixer l'any 1984 quan es varen crear els dos últims. El nom li ve del camp de deports que va haver en l'Avinguda de Valéncia a on la Cultural Deportiva jugava a bàsquet, balonmà, atletisme i qualsevol atre deport que necessitara un camp a l'aire lliure.
De moment és el número més alt dels sectors i va nàixer en l'any 1984 quan es varen crear els dos últims. El nom li ve del camp de deports que va haver en l'Avinguda de Valéncia a on la Cultural Deportiva jugava a bàsquet, balonmà, atletisme i qualsevol atre deport que necessitara un camp a l'aire lliure.
== Vore també ==
== Vore també ==