Canvis

== Antecedents ==

== Antecedents ==

La [[Renaixença]], com moltes atres coses pioneres en Valéncia (el paper, l'imprenta, el primer llibre imprés en la Península Ibèrica, la traducció de la Bíblia, vocabularis, gramàtiques, diccionaris, la primera lletra de canvi, lleis de la mar, l'hospital d´ignocents, folls i orats, etc.) va florir primer en el [[Regne de Valéncia]], com a paladí, que va ser, sempre, del progrés. Va ser el notari valencià [[Carles Ros]], ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]], qui inicia els primers passos de la [[Renaixença Valenciana]], en la recuperació de la nostra llengua autòctona: la [[llengua valenciana]]. Podem citar els diccionaris: Diccionari Valencià-Castellà per José Escrig i Martínez de l'any 1887 o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.

La [[Renaixença]], com moltes atres coses pioneres en Valéncia (el paper, l'imprenta, el primer llibre imprés en la Península Ibèrica, la traducció de la Bíblia, vocabularis, gramàtiques, diccionaris, la primera lletra de canvi, lleis de la mar, l'hospital d´ignocents, folls i orats, etc.) va florir primer en el [[Regne de Valéncia]], com a paladí, que va ser, sempre, del progrés. Va ser el notari valencià [[Carles Ros]], ya en la segona mitat del [[sigle XVIII]], qui inicia els primers passos de la [[Renaixença Valenciana]], en la recuperació de la nostra llengua autòctona: la [[llengua valenciana]]. El primer diccionari d'una llengua romanç (escrit l'any 1472 i imprés el 3 d'octubre de 1489 en la ciutat italiana de Venècia) és el [[Liber Elegantiarum]] del notari valencià [[Joan Esteve]], Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra. Podem citar atres diccionaris, com: Diccionari Valencià-Castellà per José Escrig i Martínez de l'any 1887 o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.