Canvis

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, allà per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, allà per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891), el jove ingenier cubà Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquím Cases i Carbó.  

 

Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

A principis de sigle XX, l'any [[1906]], se celebra en Barcelona, el primer Congrés de Cultura Catalana. L'home encarregat de dur a cap este important event va ser Mossén Alcover, el canonge mallorquí a qui mes tart li varen agrair tota la seua llavor filològica furtant-li la calaixera, on guardava milers de paraules arreplegades per a dur a cap la seua gran obra diccionarial - el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)-, i enviant-lo a les Illes balears, des d'on venia. Els resultats del congrés se tingueren per molt afalagadors; aixina que, arrancant d'esta fita important començà seriament l'idea d'un catalanisme integrador.

A principis de sigle XX, l'any [[1906]], se celebra en Barcelona, el primer Congrés de Cultura Catalana. L'home encarregat de dur a cap este important event va ser Mossén Alcover, el canonge mallorquí a qui mes tart li varen agrair tota la seua llavor filològica furtant-li la calaixera, on guardava milers de paraules arreplegades per a dur a cap la seua gran obra diccionarial - el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)-, i enviant-lo a les Illes balears, des d'on venia. Els resultats del congrés se tingueren per molt afalagadors; aixina que, arrancant d'esta fita important començà seriament l'idea d'un catalanisme integrador.