26 181
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Les cantaes, les versaes i els balls ==
== Les cantaes, les versaes i els balls ==
Des de fa diverses centúries el cant valencià s'ha conreat en les cantaes o rondes amoroses de fadrins o en les de festa de majorals o clavaris, aixína com en diverses ocasions convivials i familiars i, fins al segon terç del segle XX, en faenes del camp a l'aire lliure (a on té el seu orige), en les versaes valencianes, en les reunions i balls envles tavernes, i en els balls casolans i festius.
Des de fa diverses centúries el cant valencià s'ha conreat en les cantaes o rondes amoroses de fadrins o en les de festa de majorals o clavaris, aixína com en diverses ocasions convivials i familiars i, fins al segon terç del segle XX, en faenes del camp a l'aire lliure (a on té el seu orige), en les versaes valencianes, en les reunions i balls en les tavernes, i en els balls casolans i festius.
Des del segle XIX s'ha practicat també en les cantaes de quintos, i des de la Segona Restauració Borbònica (1874-1931) i Segona República (1931-1939) en els espectàculs dels quadros de cants i balls populars valencians a través dels quals alcançà proyecció estatal i internacional fins a 1939, com a característic emblema vocal de l'identitat valenciana.
Des del segle XIX s'ha practicat també en les cantaes de quintos, i des de la Segona Restauració Borbònica (1874-1931) i Segona República (1931-1939) en els espectàculs dels quadros de cants i balls populars valencians a través dels quals alcançà proyecció estatal i internacional fins a 1939, com a característic emblema vocal de l'identitat valenciana.
== Geografia ==
Tradicionalment, el cant valencià ha segut un mig de comunicació social i d'expressió artística central en la major part les terres valencianes. És cant per excelència dels llauradors de l'horta valenciana en la seua històrica extensió de nort a sur del Regne de Valéncia, i en els territoris adjacents de muntanya —en un país fonamentalment agrícola fins al segon terç del segle XX—.
Però és també cant de les classes artesanals i humils de les nostres ciutats, practicat des dels pobles més meridionals del Maestrat històric fins als Camps d’Alacant i Elx, en una àrea considerablement molt més extensa que la que li han atribuït els folkloristes musicals valencians dels segles XIX i XX, considerant-lo com a sols característic de l'Horta de València i les seues comarques circumveïnes, sense atendre a la àmplia realitat etnogràfica.