Canvis

4 bytes eliminats ,  23:24 25 maig 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
Jonathan Swift (Dublín, 30 de novembre de 1667-ibíd., 19 d'octubre de 1745) va ser un escritor satíric irlandés. La seua obra principal és Els viages de Gulliver, que constituïx una de les crítiques més amargues, i al mateix temps satíriques, que s'han escrit contra la societat i la condició humana.
 
Jonathan Swift (Dublín, 30 de novembre de 1667-ibíd., 19 d'octubre de 1745) va ser un escritor satíric irlandés. La seua obra principal és Els viages de Gulliver, que constituïx una de les crítiques més amargues, i al mateix temps satíriques, que s'han escrit contra la societat i la condició humana.
   −
 
+
== Biografia ==
'''Biografia'''
      
Jonathan Swift va ser educat pel seu tio Godwin, ya que el seu pare va fallir ans que ell naixquera. Durant la seua chiquea, va viure en mig d'una gran pobrea. Va estudiar en el Trinity College de la seua ciutat natal. Conclosos els seus estudis, es va traslladar a Leicester per a estar junt a la seua mare, Abigail Erick. Pronte se li va presentar l'oportunitat de treballar com a secretari del polític anglés sir William Temple, escrivint per a ell i portant-li els seus contes, per a lo que es va traslladar a Moor Park en Surrey, Anglaterra, en 1689. A mesura que passava el temps, creixia la confiança de sir William en el seu empleat, per lo que este va aplegar a tindre coneiximent d'assunts de gran importància, sent fins i tot presentat al rei Guillermo III.
 
Jonathan Swift va ser educat pel seu tio Godwin, ya que el seu pare va fallir ans que ell naixquera. Durant la seua chiquea, va viure en mig d'una gran pobrea. Va estudiar en el Trinity College de la seua ciutat natal. Conclosos els seus estudis, es va traslladar a Leicester per a estar junt a la seua mare, Abigail Erick. Pronte se li va presentar l'oportunitat de treballar com a secretari del polític anglés sir William Temple, escrivint per a ell i portant-li els seus contes, per a lo que es va traslladar a Moor Park en Surrey, Anglaterra, en 1689. A mesura que passava el temps, creixia la confiança de sir William en el seu empleat, per lo que este va aplegar a tindre coneiximent d'assunts de gran importància, sent fins i tot presentat al rei Guillermo III.
Llínea 20: Llínea 19:  
En 1728 va morir Stella, i Swift va sofrir una severa depressió. Va morir en 1745, deixant la major part de la seua fortuna als pobres i disponent que es construïra a les seues expenses un manicomni.
 
En 1728 va morir Stella, i Swift va sofrir una severa depressió. Va morir en 1745, deixant la major part de la seua fortuna als pobres i disponent que es construïra a les seues expenses un manicomni.
   −
 
+
== Curiositats sobre la seua obra ==
'''Curiositats sobre la seua obra'''
      
La seua novela Els viages de Gulliver va tindre una influència determinant en autors radicals anglesos com William Godwin i Thomas Paine.
 
La seua novela Els viages de Gulliver va tindre una influència determinant en autors radicals anglesos com William Godwin i Thomas Paine.
Llínea 33: Llínea 31:  
Per estes coincidències, els dos majors cràters en Deimos (d'uns 3 km de diàmetro cadascun) varen ser batejats com "Swift" i "Voltaire".
 
Per estes coincidències, els dos majors cràters en Deimos (d'uns 3 km de diàmetro cadascun) varen ser batejats com "Swift" i "Voltaire".
   −
 
+
== Bulo d'Isaac Bickerstaff ==
'''Bulo d'Isaac Bickerstaff'''
      
En l'edició de 1708 del seu almanac, John Partridge, astrolec molt conegut de la seua época, es va referir sarcasticament a la Iglésia d'Anglaterra com "La Iglésia infalible", lo que va atraure l'atenció del clerc Jonathan Swift.
 
En l'edició de 1708 del seu almanac, John Partridge, astrolec molt conegut de la seua época, es va referir sarcasticament a la Iglésia d'Anglaterra com "La Iglésia infalible", lo que va atraure l'atenció del clerc Jonathan Swift.
Llínea 48: Llínea 45:  
Swift va usar l'pseudonim de Bickerstaff per última volta en 1709 en Una reivindicació d'Isaac Bickerstaff. En ella aportava supostes proves de la mort de Partridge. Una d'elles, que era “impossible que cap home viu poguera haver escrit tanta bazofia“.
 
Swift va usar l'pseudonim de Bickerstaff per última volta en 1709 en Una reivindicació d'Isaac Bickerstaff. En ella aportava supostes proves de la mort de Partridge. Una d'elles, que era “impossible que cap home viu poguera haver escrit tanta bazofia“.
   −
 
+
== Obres principals ==
'''Obres principals'''
      
* La batalla entre els llibres antics i els moderns (The Battle of the Books), 1704.
 
* La batalla entre els llibres antics i els moderns (The Battle of the Books), 1704.
8229

edicions