26 069
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcoss Redondo interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre en [[1940]], encara que va fer algunes gravacions, i va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en 1980.
Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcoss Redondo interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre en [[1940]], encara que va fer algunes gravacions, i va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en 1980.
== Trayectòria professional ==
== Obra ==
La seua discografia se centra en fragments de sarsueles espanyoles, la majoria per al sagell discogràfic ''Odeón'': ''Maruxa'', ''La corte del faraón'', ''Doña Francisquita'', ''La Verbena de la Paloma''... Va iniciar les seues gravacions en 1923; en 1929 va fer un duo de la sarsuela del mestre Serrano ''Los Claveles'' junt en el tenor Emilio Vendrell, en qui va gravar també atres duos i peces de sarsuela i fins i tot, en 1941, una versió completa de ''La Verbena de la Paloma'' de Tomás Bretón. També en 1941 va gravar duos en Marcos Redondo i una versió de ''Los Gavilanes''. En 1951 i 1952 va participar en les gravacions completes del ''Duo de la Africana'' i ''La Corte de Faraón''.
== L'Exposició Regional ==
En el transcurs de la seua carrera com a mezzosoprano hagué una data molt important per a Cora Raga com a valenciana, com va ser el festival de l'any [[1921]] en el que la cantant inaugurà l'Himne Regional del Regne de Valéncia.
En el transcurs de la seua carrera com a mezzosoprano hagué una data molt important per a Cora Raga com a valenciana, com va ser el festival de l'any [[1921]] en el que la cantant inaugurà l'Himne Regional del Regne de Valéncia.