Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja|Ribarroja del Túria]]. En l’any 1896, se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va transcórrer la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés, el mestre Alonso que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i més tart se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola. Combinant els seus estudis de música entre Valéncia i Milà. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Cavalleria rusticana'' en la ciutat italiana de Como, tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a Espanya en 1922; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va sentir en la segona representació, va voler contractar-la per al teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella només volia representar òpera; va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions gramofòniques;  

De Vilamarchant va passar en una nodriça a [[Ribarroja del Túria|Ribarroja]]. En l’any 1896, se trasllada en els seus pares a la ciutat de [[Valéncia]], la seua infància va transcórrer entre el seu poble natal i Valéncia, fins a que per fi es queda en Valéncia a on va transcórrer la seua joventut, es va criar junt a una tia seua en Valéncia fins als díhuit anys, quan es va casar. Allí realisa els seus estudis acadèmics i musicals. Destacant per la seua excelent veu en l'[[Iglésia de Sant Agustí]], a on rebria les classes de la mà del mestre Francisco Andrés, el mestre Alonso que la va escoltar li va assegurar un gran pervindre com a tiple dramàtica. Anys més tart fon presentada en [[Madrit]] i més tart se trasllada a [[Milà]], a on amplia els seus estudis de música en el mestre Torregnola. Combinant els seus estudis de música entre Valéncia i Milà. Pio Nevi, exdirector de la Banda Municipal de Milà, la va recomanar a un agent teatral, este li va encarregar representar ''Cavalleria rusticana'' en la ciutat italiana de Como, tenint en gran èxit. Va emmalaltir i va decidir tornar a Espanya en 1922; va permanéixer en Barcelona en uns cunyats mentres continuava els seus estudis d'òpera, gràcies al mestre Nells va ser presentada a Simonetti, qui la va contractar per a debutar en [[1923]] en el Teatre Fuencarral de [[Madrit]] com a tiple en l'obra ''Aida''. El compositor Amadeo Vives, que la va sentir en la segona representació, va voler contractar-la per al teatre Apolo per a representar sarsuela, pero ella només volia representar òpera; va tornar a Barcelona i va fer algunes gravacions gramofòniques;  

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcoss Redondo interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre en [[1940]], encara que va fer algunes gravacions, i va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en 1980.

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcoss Redondo interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre en [[1940]], encara que va fer algunes gravacions, i va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en 1980.