Llínea 16: |
Llínea 16: |
| El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes". | | El [[24 de febrer]] de [[1409]], el flare se dirigia des del convent a la [[Catedral de Valéncia]], a on havia de predicar el sermó del dumenge de Quaresma. De camí, va advertir que un grup de chiquets cridava i colpejava, burlant-se'n, a un atre chiquet loco mentrimentres cridaven "¡Al loco! Al loco!". El pare Jofré, commogut per l'escena, recriminà als chiquets el seu acte, mentrimentres donava ampar al loco i el duya al convent mercedari. En el sermó en la Catedral va parlar del fet i de la necessitat de donar ajuda a qui patix trastorns mentals, evitant la "persecució irracional, tant més cruel com més inocents, impotents i irresponsables en són les víctimes". |
| | | |
− | A raïl d'este sermó i atres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i atres prohoms, en el consentiment del [[Jurat|jurats de la ciutat]], van adquirir unes cases i horta pròximes a la porta de Torrent i l'[[ermita de Santa Llúcia]] per a construir un hospital per als folls. S'erigí aixina l''''Hospital dels Innocents''' o '''Hospital dels Innocents, Fols e Orats''', obert el [[9 de juny]] de [[1409]] <ref>L'hospital es creà per mig d'una [[bula]] pontifícia de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] del [[26 de febrer]] del [[1410]] i en l'aprovació del rei [[Martí l'Humà]]</ref> A on intentà per primera vegada d'aplicar métodos curatius a uns pacients que fins a eixe moment se consideraven [[endimoniat]]s. En [[1512]], l'hospital va reunir els atres centres hospitalaris de la ciutat de Valéncia, creant-se l'[[Hospital General de Valéncia]]. | + | A raïl d'este sermó i atres accions posteriors, Bernat Andreu, Llorenç Salom i atres prohoms, en el consentiment del [[Jurat|jurats de la ciutat]], varen adquirir unes cases i horta pròximes a la porta de Torrent i l'[[ermita de Santa Llúcia]] per a construir un hospital per als folls. S'erigí aixina l''''Hospital dels Innocents''' o '''Hospital dels Innocents, Fols e Orats''', obert el [[9 de juny]] de [[1409]] <ref>L'hospital es creà per mig d'una [[bula]] pontifícia de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] del [[26 de febrer]] del [[1410]] i en l'aprovació del rei [[Martí l'Humà]]</ref> A on intentà per primera vegada d'aplicar métodos curatius a uns pacients que fins a eixe moment se consideraven [[endimoniat]]s. En [[1512]], l'hospital va reunir els atres centres hospitalaris de la ciutat de Valéncia, creant-se l'[[Hospital General de Valéncia]]. |
| | | |
− | En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que van deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada '''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats''' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. | + | En l'entrada hi ha colocada una image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que varen deixar, segons la tradició, tres pelegrins que hi havien demanat hostage: era la nomenada '''Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desamparats''' que, serà patrona de Valéncia i Generala dels eixercits del Regne: la [[Mare de Deu dels Desamparats]]. |
| | | |
| ==Veneració== | | ==Veneració== |
| | | |
− | El '''pare Jofré''' va morir en llaor de santitat i, des del mateix moment de la seua mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Este cult va ser permés per la diòcesis i la Santa Seu. En el [[sigle XVIII]] s'inicià la causa de beatificació, pero la [[Guerra de Successió]] va impedir la continuació. La [[Guerra de la Independència]] i la [[Guerra civil espanyola]] van interrompre de nou les causes que, en els dos moments que s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en [[1936]] va fer que s'haguera de tornar a re-elaborar l'expedient, que se va tornar a iniciar en els anys xixanta del [[sigle XX]]. | + | El '''pare Jofré''' va morir en llaor de santitat i, des del mateix moment de la seua mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Este cult va ser permés per la diòcesis i la Santa Seu. En el [[sigle XVIII]] s'inicià la causa de beatificació, pero la [[Guerra de Successió]] va impedir la continuació. La [[Guerra de la Independència]] i la [[Guerra civil espanyola]] varen interrompre de nou les causes que, en els dos moments que s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en [[1936]] va fer que s'haguera de tornar a re-elaborar l'expedient, que se va tornar a iniciar en els anys xixanta del [[sigle XX]]. |
| | | |
| El [[2007]] s'acabà l'expedient i, seguint la via de portar als altars les persones que han rebut un cult immemorial. En atenció a este cult no oficial, el calendari llitúrgic espanyol celebra la festa del beat Joan Gilabert el [[18 de maig]], aniversari de la seua mort. | | El [[2007]] s'acabà l'expedient i, seguint la via de portar als altars les persones que han rebut un cult immemorial. En atenció a este cult no oficial, el calendari llitúrgic espanyol celebra la festa del beat Joan Gilabert el [[18 de maig]], aniversari de la seua mort. |